Llegeixo l’article Enigmas del PP, de Sebastián Balfour, a El País, i alhora llegeixo que el PP dóna suport a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, no sols per continuar al seu càrrec sinó perquè vagi a les properes eleccions municipals, i això malgrat estar imputat de diversos delictes, com tràfic d’influències o frau fiscal. I també llegeixo unes declaracions de Cristina Tavío, diputada del PP al Parlament de Canàries que diu que intentar fer una llei antiracista és “vender humo de la hoguera del buen rollito del baboso talante”, declaracions que m’han cridat l’atenció per la seva fina elegància. Així doncs, a la pregunta de Balfour sobre què li passa a la dreta espanyola i per què fa el que fa, no tinc altre remei que concloure que el càlcul electoral que ha fet respon a la convicció que hi ha moltíssima gent a qui li agrada això de l’insult, el boicot i anomenar la lluita contra el racisme “rollito del baboso talante”, i que, calculadora en mà, han pensat que els surt a compte estar sols, atacar Catalunya, parlar com falangistes i intentar desesperadament impedir que hi hagi pau a Euskadi. Tanmateix, tot i reconèixer – ho, perquè són massa coses i durant massa temps, em resisteixo a creure que, malgrat una dictadura tan llarga, hi hagi tanta caverna. No tenim a l’abast més que dues explicacions: una, la psicopatologia de la dreta; l’altra, que estem davant d’unes genis de l’estratègia política: només estan fent temps fins que vinguin les eleccions espanyoles i aleshores amb un equip nou, brillant i sobretot aguerrit recollir tot el sembrat però en clau liberal. Si no, no s’entén.