Després d’onze dies de campanya i de fer reiterats avisos a la societat civil catalana assegurant que la immigració irregular pot desbordar els serveis socials si no s’aplica la tolerància zero, ahir Josep Piqué va decidir fer una incursió a “la Catalunya real” . El presidenciable popular va triar per explicar les seves mesures d’immigració i seguretat ciutadana ni més ni menys que Sant Roc, un barri de Badalona amb 25.528 habitants, on el 31,2% és nova immigració – pakistanesos, marroquins i sud – americans sobretot – que conviu amb una població autòctona majoritàriament d’ètnia gitana.

La visita de Piqué no va deixar ningú indiferent, començant pel mateix líder popular. “Estic molt impressionat. És molt difícil no sentir – se preocupat després d’aquesta visita”, va admetre en un rampell de sinceritat. La seva cara ho deia tot. Després de passejar pel barri escortat pel regidor Xavier Garcia Albiol, de conversar amb els pocs veïns que no l’escridassaven de lluny acusant – lo de “feixista assassí” o demanant – li feina i un pis, i de veure amb els seus propis ulls l’estat deplorable en què està aquest barri exclòs de la llei de barris del tripartit, el candidat del PP a la Generalitat es va adonar que a Sant Roc poca gent es mostra preocupada perquè dimecres que ve es triï el nou Parlament.

Els problemes de convivència i de seguretat ciutadana entre les diferents comunitats, les prestacions socials que no arriben a tothom, la falta de feina i les queixes dels damnificats pels preus de l’habitatge ocupaven el gruix de les converses dels veïns. Mentre que uns – els més resignats – criticaven l’alcaldessa socialista Maite Arqué, confonent les eleccions catalanes amb les municipals, i escoltaven incrèduls com Garcia Albiol es comprometia a trobar – se l’endemà amb tots ells en un intent d’evitar que Piqué s’endugués les bronques, altres – els més indignats – no estalviaven retrets i crits, fins al punt que el president del PP no feia més que repetir: “Que jo estic a l’oposició!”.

Que els veïns de Sant Roc no estan acostumats que els visitin els polítics catalans, ni tan sols durant la campanya, ho demostren els comentaris irats de molts d’ells. “Només es recorden de nosaltres per votar”, “que se’n vagi a Pedralbes a demanar el vot” o “Ve en Piqué, doncs va bé si vol que el voti”, eren algunes de les frases més comunes. A poca gent li interessaven les propostes del PP de crear una conselleria d’immigració, fomentar la contractació en origen per evitar l’arribada d’immigrants sense papers, evitar que els nouvinguts col·lapsin els serveis socials o que s’incorporin 10.000 nous agents i s’incrementi la presència policial als barris més conflictius.
 
La culpa és del tripartit

Era tanta la commoció de Piqué pel que veia, sentia i olorava mentre passejava que no va dubtar a comparar la situació dels barris com el de Sant Roc amb els brots de violència que fa un any es van produir a la banlieue francesa, i va alertar del “perill real” que els fets de França es puguin reproduir a Catalunya. “Falta poc perquè l’espurna es converteixi en incendi”, va predir oblidant per un cop el seu habitual tarannà optimista que el porta a vaticinar un resultat “esplèndid” per al seu partit l’1 de novembre. A parer del líder del PP, si hi ha cap culpable d’aquesta situació, és el govern de Pasqual Maragall. “Hi ha seriosos riscos de convivència i, si ho amaguem a la ciutadania, estarem una vegada més instal·lats en la Catalunya virtual i l’arcàdia feliç que es deriva del tripartit”, va concloure.