R.M.

“Quan van ocupar la casa vaig anar a parlar amb ells. Em van dir que venien a fer coses socials, escultures, exposicions i tal. Però de coses culturals no n’han fet ni una. Que recordi només un dia van fer un acte a favor dels immigrants sense papers en què, per cert, no hi va acudir cap immigrant. Nosaltres estem paret per paret amb la casa okupada i no vivim per culpa del soroll que fan i de les vibracions de les seves neveres i màquines de cervesa. Invariablement cada divendres, cada dissabte i les vigílies de festa organitzen macrofestes de 12 de la nit a 5 de la matinada”. Així explica la Maria Victòria el seu malviure des que els okupes van apropiar – se de l’antiga sala de festes Bahia, al carrer Olzinelles, al barri de Sants. En l’immens edifici, de fet, els okupes no hi viuen. El col·lectiu que se l’ha apropiat dorm al costat, al carrer Dalmau, en una casa buida a la vora d’una antiga fàbrica de torrons.

“A vegades els agafa per posar – se a fer obres a les tres de la matinada i, per la cara, es posen a picar i a fer molt de soroll. Jo estic desesperat i no hi ha cap de setmana que pugui dormir. M’haig de prendre pastilles i a vegades ni amb això en tinc prou. Que t’ho digui la meva dona…, mil divendres a la una o a les dues de la matinada em vesteixo i me’n vaig a donar un tomb per veure si em canso i al final amb això i les pastilles acabo rebentat i adormint – me. Estic desesperat”, diu en Joaquim, el company de la Maria Victòria. En Joaquim està especialment enfadat amb aquests okupes (no amb el moviment en general, diu) perquè “cada festa que fan cobren entrada”. “Tu creus que una gent que okupa una casa il·legalment i no paga cap tipus d’impost ha de cobrar entrada per fer una festa? Aquesta gent es forra i ho fa fent la competència deslleial als bars, que sí que paguen impostos i, a més, sense respectar els seus veïns, que som nosaltres. Però el més greu de tot és que estem indefensos, perquè per moltes denúncies que posem i per molt que cridem a la Guàrdia Urbana, aquí no hi ve ningú. La policia sap perfectament el que passa, però no fa res. Truquem i ens diuen que hi ha un buit legal i que no hi poden fer res. Què vol dir que no hi poden fer res? Però que no tenim drets, nosaltres?”.

Igual que la Maria Victòria i en Joaquim, la majoria dels veïns del bloc que comparteix la paret mestra amb el Bahia: la Maria i en José, la Lídia, la Maribel i l’Amàlia, que fa 49 anys que viu a l’edifici, coincideixen en les mateixes queixes, i en el fet que els seus okupes “només es preocupen per ells i per les seves festes, prescindint de la gent i de si molesten o no”. “Cada dia que hi ha d’haver una festa aquí venen camions o furgonetes carregades amb bidons de cerveses. I quan fan concerts els grups que actuen porten uns equips de música amb uns altaveus de metre i mig. Hi ha dret a això? Com és que l’Ajuntament ha pogut tancar La Paloma o El Cangrejo, per posar un exemple, perquè no s’adequaven a la normativa, i a aquests els deixen fer el que els dóna la gana?”, es queixen.
 
“Només es preocupen per ells”

La Maria Victòria, que ha viscut a França més de la meitat de la seva vida, perquè el seu pare hi va emigrar i s’hi va estar 30 anys, explica que allà “el moviment okupa és, realment, un moviment social”. “No com aquests, que només es preocupen per ells”. “Jo també estic preocupada per la vivenda, jo també pago un lloguer abusiu i estic amb la gent que denuncia això… Però aquests okupes no denuncien res. Només molesten i, a més, els és igual, perquè saben que ningú els diu res. Són totalment insolidaris”.

“Jo no tinc mòbil. Ells en tenen un de tercera generació. Ells van amb sabates de 150 euros, i jo això no m’ho puc permetre”, vol puntualitzar aquesta veïna, que admet que ella i el seu company intentaran buscar – se un altre pis perquè així no poden continuar vivint. El company de la Maria Victòria, acabada d’operar, recorda que el primer dia que la seva dona va tornar de l’hospital va anar a demanar – los que, sisplau, aquell dia no fessin soroll. “Creus que van tenir alguna consideració?”.

Quan els okupes organitzen una celebració, atrauen desenes de joves com ells. Les seves festes són un maldecap per als veïns. Per contra, la gent que no els té a prop o que només comparteix amb ells les hores del dia, com els botiguers, els veuen amb ulls molt diferents. “Jo treballo aquí i sincerament són gent que no creen cap problema. És més, molts són del barri i, de fet, els conec de sempre”, diu una dona que treballa al carrer Jocs Florals, a Sants, on hi ha Can Vies, una de les cases okupades més famoses ara mateix. El mateix diuen altres comerciants del carrer. Per contra, els veïns més propers es queixen que “a l’estiu, sobretot, munten un bar dintre de la casa al qual ve molta gent”, i que “molts caps de setmana posen la música molt forta i no ens deixen dormir”. Especialment crítics són amb les festes “alternatives” que van muntar els okupes durant les Festes de Sants: “L’endemà el carrer estava ple de pixades, cagades i llaunes de cervesa”.

Al carrer Fisas hi ha una altra casa okupada. “De dia no fan soroll, però a la nit sovint hi ha baralles. La veritat és que hem hagut de trucar diverses vegades a la policia”, diu una senyora gran. Per contra, la senyora Roser, que és veïna dels mateixos okupes, diu que mai de la vida li han causat cap problema i els defensa totalment. Explica, aquesta senyora, que havia tingut botiga al carrer Roger, que les primeres okupes que van entrar a la casa “eren unes noies molt maques, unes estudiants a les quals fins i tot els agafava el butà. Sempre que feien activitats em portaven un paper perquè l’enganxés a la botiga i eren molt simpàtiques”.

El senyor Vicente, un senyor gran que diu que ha estat víctima de mòbing immobiliari, coincideix amb la Roser quan parla dels seus okupes, els que diàriament es reuneixen a La Quimera, un local social del carrer Verdi. “Aquí no hi dormen i crec que aquest local el tenen llogat. Són gent molt agradable que organitza cursos, tallers i xerrades en aquest local. No causen cap problema. Ni un. La majoria són estudiants i tenim molt bona relació. Són gent molt educada”.

A La Quimera, al costat dels cines Verdi, hi ha anunciada per al pròxim 31 d’octubre a partir de les 22.00 h una “castanyada abstencionista” amb la crida següent: “No se’ns en va la castanya: no anirem a votar”.

A Gràcia, un dels barris més emblemàtics del moviment okupa, encara cueja el desallotjament que hi va haver aquest estiu al carrer Santa Àgata. “Ara veniu a preguntar?” critica un veí. "Vem estar tres anys patint aquesta gent i ara que ja no hi són veniu a preguntar! Doncs què voleu que us digui: que durant tres anys no vem viure. Que ens vem sentir com una merda perquè cap autoritat va fer res i els va deixar que estiguessin molestant i donant pel sac contínuament. I nosaltres, que paguem impostos, al contrari que ells, que no paguen res, vem haver d’aguantar com la Guàrdia Urbana els deixava fer el que els donava la gana i a nosaltres ens menystenia. Això és el que va passar. Ara, al 27 de Santa Ágata, hi ha un forat i hi fan obres.

També estan molt molestos amb la Guàrdia Urbana els veïns del número 11 del passeig Joan de Borbó, una antiga caserna de la Guàrdia Civil ara okupada. Els veïns de les cases del costat expliquen que el primer any que va estar okupada els nous inquilins no van parar de fer festes “i va ser horrorós”. “Aquí no es podia viure”, diu una senyora gran que pren un refresc en un bar.

Una altra veïna, que admet una relació amor – odi amb els okupes, reconeix que ara mateix ja està “més molesta amb la policia que amb els mateixso okupes” (que, de fet, són el motiu de les seves trucades a la policia). “Festes a banda, ells en realitat no són mala gent. Jo tinc negoci i si un dia els demano sisplau que no posin la música fins passades les onze em respecten. Ara bé, la Urbana és un desastre: ja la pots trucar que segur que no vindran. De què serveix pagar impostos?”.

“Hi ha gent que es queixa dels okupes només pel fet de ser okupes”, denuncia aquesta veïna. “Jo no sé com són els altres, però els que viuen aquí quan no fan festes crec que són gent força conseqüent i intenten fer coses pel barri”, diu. Quasi cada dia munten una paradeta al carrer amb roba recuperada. La roba la donen gratuïtament a qui ho desitgi. També qui ho desitja pot fer amb ells un te o un cafetó.
 
Gossos sense lligar

Al número 30 del carrer Acàcies, al costat de la plaça Maragall, hi ha un forat, però hi havia hagut una casa okupada. “Aquí hi havia una caseta de principis de segle molt maca, on vivien uns avis. Quan es van morir s’hi van posar uns okupes i, com que no els podien fer fora, van acabar per tirar la casa a terra. Una veritable llàstima, perquè era una preciositat”, explica un veí. Ell és qui informa que més que les festes i la música a tot volum “el que molestava el veïnat eren els gossos i la brutícia que generaven”.

Una de les últimes cases okupades a Barcelona (potser l’última) és un preciós palauet situat al carrer Madrazo (darrere la Clínica del Pilar), que té un jardí impressionant. Havia estat maternitat i després residència d’avis fins fa uns mesos. Unes “litrones” abandonades al jardí i uns quants gossos sense lligar delaten els nous inquilins. Aquests van rebentar les parets tapiades abans de la Mercè i els veïns estan a l’expectativa. Alguns ja han trucat a la policia. Per si de cas.