Enric Puig

Coneix l’escola concertada perquè fa molts anys que hi treballa a peu d’obra. I com a bon jesuïta, la seva mirada és àmplia i reparteix joc entre l’escola privada i la pública.
Tenim l’escola que necessitem? Alguns debats polítics diuen que no.
Hi ha molts debats d’aquest tipus, potser massa ideologitzats, que es fan amb poc coneixement de causa i amb poques xifres a la mà. No podem negar la tradició centenària de l’escola concertada a casa nostra.
El Pacte Nacional per l’Educació recull aquesta tradició?
La recull, perquè la demanda de les famílies catalanes és la que és. Aquest darrer curs a Catalunya hi ha hagut una demanda per part dels pares en la preinscripció a P3 que es situa en el 120% de places en l’escola concertada. Hi havia més demanda que oferta.
Ens diu que el debat escola pública – privada no existeix a la societat?
La societat reconeix la feina feta per l’escola privada concertada, i això sense anar en detriment de l’escola pública, perquè tots necessitem que totes dues tinguin un alt nivell de qualitat, es complementin i donin un bon servei d’interès públic de l’educació.
Els polítics creu que tenen clara aquesta necessitat de complementarietat?
Hi ha en aquest àmbit un cert enfrontament que no respon a la realitat social, com demostren les xifres. Aquesta confrontació ha fet molt de mal al país, perquè ha enfrontat dues realitats que es complementen i que són tan necessàries l’una com l’altra.
Quan parla de servei d’interès públic, parla també d’integració?
Un dels reptes més importants que tenim com a país és el de la immigració, que no és un problema només educatiu, sinó sobretot d’ordre urbanístic. El problema és la concentració en certs sectors molt concrets.
Hi ha qui diu que a l’escola concertada no hi ha nens immigrants…
Hi ha escoles concertades a Vic o al Raval amb un nombre importantíssim de nens fills d’immigrants. I això són només dos exemples. En canvi, em pot dir quants nens d’immigrants hi ha a les escoles públiques situades a Sarrià o a la Vila Olímpica de Barcelona? Potser si hi hagués vivendes socials en determinats barris, caurien certes barreres.
Com valora el Pacte Nacional per a l’Educació?
Trobo que fa un important reconeixement de la tasca que ha fet i que fa l’escola concertada. A més, obre un camí cap a la gratuïtat que crec que serà favorable per a tothom.
I com es concreta, això?
En sis anys es diu que s’hauria d’arribar a la gratuïtat total de l’ensenyament, tant públic com concertat. L’administració es farà càrrec de la despesa real. Això reconeix que l’aportació actual de l’administració és insuficient i que provoca que els pares compensin el que falta.
Això es farà amb els famosos xecs?
Entre d’altres coses. I respecte a això, un dels reptes que tenim per davant és no perdre’ns en enfrontaments inútils com aquest, i seguir amb atenció processos que a Europa s’implanten en aquest sentit. Això dels xecs es fa amb calma a Suècia i d’altres països, i dóna bons resultats.
Els polítics no s’hi posen d’acord.
I per això és molt important el consens i l’estabilitat en l’elaboració de la futura llei catalana d’educació. Sense unir – hi esforços no farem un bon servei a la societat.