Francesc Puigpelat

El PSC sempre ha sabut buscar la complicitat (i els vots) dels immigrants. Ja ha estat així amb les casas regionales de la immigració espanyola, i amb el seu suport incondicional i polèmic a la Fira d’Abril de Catalunya. Ara es prepara per repetir l’operació amb la nova immigració, amb els ulls molt posats en la de parla espanyola. Així, el PSC ha creat una sectorial anomenada Xarxa Latina. Diumenge, a Castelldefels, en vaig tenir un tast: una mena de Fira de Montevideo.

Assistents: 400 persones. Preu del dinar: 4 euros. Menú: rostit uruguaià, vi i gelat. Ambientació musical: el grup de percussió uruguaià Las Botijas de Rubí. Parlaments: la consellera Carme Figueras i l’exconseller Josep Maria Rañé.

Javier Luna, argentí, delegat general de la Xarxa Latina, porta una enganxina que diu: “Stop dreta”. Em diu, en castellà: “Un dels objectius de Xarxa Latina és promoure la participació en el teixit associatiu, que és una manera d’integrar”. Ja hi som: ha sortit la parauleta. Integració? El problema és que cadascú la interpreta a la seva manera. Luna explica: “La integració és el reconeixement mutu entre la societat que acull i les persones que arriben”. Luna posa l’accent en la paraula mutu. Artur Mas el posaria en un altre lloc, de manera que ens quedem on érem: no sabem de què parlem quan parlen d’integració.

Em ve al cap un acudit que he vist aquests dies. Una dona vestida de sevillana diu a un magribí amb gel·laba: “¿Qué haces vestido así? ¡A ver si te integras!”.