Per primer cop i des de finals d’aquest estiu s’ha detectat a Barcelona la presència de dones d’origen subsaharià fent de top manta als carrers de la ciutat. “És un fet incipient i encara poc representatiu”, manté la Guàrdia Urbana, que, tot i així, admet que sembla que el fenomen “augmenta”. Ja fa un parell d’anys que entre els venedors ambulants que ofereixen bàsicament falsificacions s’hi va detectar la presència de dones d’origen asiàtic, que ara ja en són moltes, però la presència de noies de color és nova.

Com els homes, les dones top manta varien d’emplaçament de forma constant i és difícil fer – los un seguiment. “És una població molt canviant”, explica l’intendent Carles Reyner, portaveu de la Guàrdia Urbana. La plaça de Catalunya, el passeig de Gràcia – des de la plaça de Catalunya fins a la Gran Via – , els voltants de la Sagrada Família, el Port Olímpic i els voltants del Port Vell (les zones més concorregudes pels turistes), i a l’estiu, la zona de les platges, són els escenaris preferits dels i les top manta. Fins l’any passat Ciutat Vella, en especial la Rambla, era un dels escenaris predilectes d’aquesta gent, però enguany la pressió policial els ha desplaçat. “Aquest estiu hem tingut una patrulla fixa durant tot el dia en diversos punts del casc antic, com per exemple, al Portal de l’Àngel o el carrer del Bisbe, i això ha fet que aquesta gent es desplacés a altres llocs de la ciutat i, fins i tot, m’atreviria a dir a altres ciutats de l’àrea metropolitana”, assegura el caporal Florencio Ruiz, coordinador de la lluita contra la venda ambulant a Ciutat Vella.

La majoria de les noies negres (no se sap exactament quantes n’hi ha) que fan de top manta a Barcelona fa relativament poc que han arribat a la ciutat. En tot cas, la Guàrdia Urbana no creu que hi hagi cap nexe entre l’aparició de noies en aquest sector i l’allau de subsaharians que aquest estiu han arribat a les Canàries, molts dels quals han acabat sent traslladats a Barcelona. “Sense tenir en compte les noies, que fins ara no n’hi havia, aquest any hi ha molts menys top manta que l’any passat, i l’any passat no hi va haver cap allau d’immigrants a les Canàries”, afirma l’intendent Carles Reyner.

“Vam arribar aquí fa tres mesos”, expliquen dues de les joves que des de finals de setembre i aquest mes d’octubre han estat venent cinturons i moneders a la plaça de Catalunya. Una d’elles diu (que no vol dir que sigui veritat) que és originària de Costa d’Ivori i l’altra del Senegal. Expliquen, sota la mirada atenta d’un jove que les “vigila” però les deixa fer, que viuen en un pis “amb més gent” al barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet, i que “de moment” aquesta és l’única feina que han trobat. Totes dues van ben arreglades i semblen contentes però, malauradament, formen part d’aquest grup de gent desesperada que un cop a la seva terra promesa agafa la primera feina que troba i molt sovint acaba exercint la prostitució.
 
Cinturons i bosses

La majoria de noies subsaharianes que formen part del contingent de top manta que treballen a la ciutat no es dediquen, com els homes, ni als CD ni als DVD, els últims anys les estrelles del sector, sinó que venen, sobretot, bosses, cinturons i moneders. Aquest és un mercat a l’alça que cada cop té més clientela, entre altres coses perquè, segons la Guàrdia Urbana, “les falsificacions són cada cop més bones”. I és veritat: hi ha unes bosses imitació de Prada, per exemple, que són pràcticament iguals que les autèntiques i es venen per tant sols 15 euros.

Així com les top manta asiàtiques es dediquen més a la venda de roba de fabricació xinesa en general, les subsaharianes es dediquen als complements. Igual que els subsaharians. Si bé es nodreixen dels mateixos subministradors, no són gent, en general, que treballi per a una xarxa organitzada, com els xinesos.

El fenomen top manta a Barcelona va aparèixer uns anys abans dels Jocs Olímpics i va tenir el 1992 i els anys posteriors el moment més àlgid. Com a la majoria de grans capitals del món, els venedors ambulants ja formen part del paisatges urbà, però a Barcelona el setge policial, incrementat amb l’ordenança del civisme, ha acabat per reduir molt la seva presència (quasi el 50% dels que hi havia arribat a haver). La ciutat ha acabat per assumir – ne un contingent mínim però inevitable.