La immigració exigeix un debat honest i menys oportunisme irresponsable. A tot arreu. Al Regne Unit, Tony Blair i el líder de la Cambra dels Comuns, Jack Straw, han demanat un debat sobre el futur de les minories en la societat britànica. La qüestió supera la divisió partidista i exigeix pensar quin futur es vol. Després dels atemptats del 7 – J, els britànics es pregunten si s’han equivocat en la seva fórmula d’integració. Si el multiculturalisme britànic, on s’anima la identitat de les minories, ha estat menys exitós que el model francès de monoculturalisme.

La qüestió que ha fet ressorgir el debat és la nicab, un vel negre que cobreix no només els braços i les cames de les dones sinó la cara, deixant una petita escletxa per als ulls. L’origen de la polèmica és el cas d’Aishah Azmi, una mestra de 24 anys suspesa en una escola protestant per voler donar classes completament coberta als alumnes d’entre 7 i 11 anys.

El bonisme i la defensa de les minories a ultrança consideren que la llibertat individual està per damunt d’altres valors. Doncs no. Cal posar límits al model multicultural i aconseguir més equilibri entre integració i multiculturalitat precisament en nom de la llibertat. La nicab no és una expressió religiosa neutra. És una marca de separació, un símptoma de la desigualtat i la humiliació de les dones en societats a les quals no ens volem assemblar. Tot i les dificultats de França, la visió laica i integracionista sembla la millor via i no es tracta d’una assimilació com l’han anomenat els crítics de manera despectiva.

El debat s’estén per Europa i afecta també la llibertat d’expressió. Com en el cas de l’Idomeneu autocensurat de Berlín o el professor francès amenaçat recentment. És imprescindible no deixar – se intimidar i defensar el progrés. No va contra els musulmans, ells precisament són les primeres víctimes de l’islamisme fanàtic.