Laia Forès

L’extrema dreta a Europa ha guanyat seguidors els darrers anys i ha aconseguit notables resultats en països com Àustria, França i Polònia, però a Bèlgica ha arribat a unes quotes difícils de superar: un de cada tres ciutadans flamencs la vota. Flandes és la regió europea on els ultradretans aconsegueixen més votants i on les seves idees arrelen amb més força. El culpable de l’èxit es diu Vlaams Belang (VB).

El 8 d’octubre passat Bèlgica va celebrar eleccions municipals i el Vlaams Belang va aconseguir, a la major part de poblacions flamenques, entre el 20% i el 35% dels vots, resultat que el situa com el segon partit més votat o, fins i tot, primer en alguns municipis. Només va punxar a la capital del territori, Anvers, bastió de l’extrema dreta, on va passar de ser el partit més votat a la segona posició.

La premsa belga va acollir amb enorme satisfacció que el VB no hagués guanyat a Anvers, però el cert és que, en el conjunt de Flandes, l’ascens del partit, independentista però ultra, va ser notable. De fet, el VB formaria part de la majoria d’ajuntaments de la regió si no fos per l’anomenat cordó sanitari, un acord signat el 2004 entre la resta de partits per aïllar la formació i no formar – hi govern sota cap circumstància.

El cordó sanitari ha tingut el seu efecte, però ja es comencen a sentir veus en l’entorn polític, cada vegada més nombroses, que defensen el trencament de l’acord per permetre que el VB pugui governar. “Els detractors del cordó consideren que un partit amb més d’un milió d’electors – en una regió de 6 milions d’habitants – no es pot apartar del poder eternament i pensen que, si arriba a governar, el VB en sortirà afeblit perquè haurà d’enfrontar – se a les seves pròpies incoherències”, explica el periodista del setmanari belga Le Vif, Philippe Engels.
 
Artilleria demagògica

Els partits d’extrema dreta com el VB utilitzen el creixent fenomen de la immigració com a argument electoral per guanyar vots. En els mítings descarreguen tota l’artilleria demagògica per convèncer els electors que l’augment d’immigrants en situació irregular és la causa de la inseguretat a les ciutats. Segons l’analista polític belga Jean Faniel, les formacions com el Vlaams Belang “juguen amb la por que té la gent de perdre la feina o a ser atracats al vespre, quan tornen a casa”.

Només cal escoltar els arguments dels votants del VB. “Els nostres avantpassats van lluitar perquè tinguéssim un bon país i una seguretat social exemplar. No estem disposats a veure com estranys vénen a la nostra terra i s’aprofiten del nostre sistema, sense treballar ni aportar res”, afirma una jove simpatitzant. Al seu costat, un home de mitjana edat li dóna la raó i va més enllà. “El gran problema que tenim a Flandes és la criminalitat i els estrangers que vénen”, sentencia.

Malgrat que els seus dirigents neguen que el Vlaams Belang sigui un partit d’extrema dreta, a la seva web (http://www.vlaamsbelang.org) les paraules del president Frank Venhecke demostren l’animadversió cap als immigrants. Venhecke també s’atreveix a posar en qüestió el poder judicial belga per haver il·legalitzat el Vlaams Block, partit predecessor del VB, condemnat per racisme.

Venhecke critica a la web el gran nombre d’estrangers que, a parer seu, “es complauen amb el seu rol de víctimes” i, en al·lusió a la il·legalització del Vlaams Block, denuncia que “cada persona que s’atreveix a posar en dubte els dogmes de la societat multicultural pot acabar als tribunals”. Malgrat la duresa de les seves paraules, el VB ha moderat el seu discurs per evitar que la justícia el torni a il·legalitzar. El fons dels seu discurs segueix sent el mateix – defensa de la secessió de Flandes i crítica de la immigració – , però les formes s’han suavitzat.
 
Un cas que no és aïllat

El de Bèlgica és potser el més clar, però no és un cas aïllat a Europa. A França, el Front Nacional de Jean – Marie Le Pen continua al primer pla polític, mentre que a Dinamarca i a Noruega hi ha els populistes del FrP de Carl Hagen, dirigit per Siv Jensen. A Àustria, els xenòfobs FPÖ i BZÖ tenen escons al Parlament federal.

L’Europa oriental tampoc s’escapa del fenomen: Eslovàquia ha vist fa poc com els populistes de l’SNS i els nacionalistes de l’HZDS arribaven al poder. A Polònia els partits radicals estan encapçalats per la formació populista Samoobrona i per la Lliga de les Famílies Poloneses.