C. Sabaté/M. Ciércoles

“El carrer és molt dur”. Yelina el fa a la ronda de Sant Antoni, a tocar la plaça del Pes de la Palla. Admet que l’ordenança de civisme – “m’han posat algunes multes i no sé si les hauré de pagar” – , l’arribada de més dones i la “duresa d’aquest món” li fan “cometre excessos”. Es refereix a les pràctiques de risc que afavoreixen la transmissió sexual de malalties. “Sé quines precaucions hem de prendre, però sovint és un guany net per a mi, i m’arrisco, segons el client, especialment els que ja són fixos. Algun dia ho faig per fer més calaix”, explica en un precari castellà.

Ana fa cantonades davant del teatre Goya. Reconeix sense embuts que “al client li demano 30 euros i 10 o 20 més sense preservatiu”. És sud – americana i assegura que en la gran majoria de casos els clients opten pel preservatiu. La seva companya Sara assegura que “en cap cas atendria un client sense condó, tot i que cada vegada hi ha més dones que s’arrisquen”. Romaneses i altres joves de l’Europa de l’Est són designades com el col·lectiu que més s’arrisca.

La nit cau sobre la ronda i comença l’hora punta. Els dos agents de la Guàrdia Urbana que patrullen per la ronda se’n fan creus: “Com pot ser que avui en dia hi hagi clients que no prenguin precaucions?”. Al seu pas, l’activitat a la plaça sembla paralitzar – se, com si les dones es tornessin estàtues humanes. Les dones i els seus vigilants els segueixen amb la mirada, immòbils, fins que els agents passen la cantonada. “Més que una arribada massiva o crida d’aquest estiu, la immigració s’ha anat establint de manera constant a la ciutat”, explica Clarissa Velocci, de l’associació Genera. La situació irregular de moltes dones “encara complica més que prenguin consciència del risc que implica la seva feina. Temen que la visita al centre sanitari impliqui detencions i fins i tot expulsions”, diu Velocci.

Si les prostitutes accedeixen a oferir els seus serveis sense utilitzar el preservatiu és només per motius econòmics. Això també ho diu la psicòloga de l’associació Àmbit Prevenció, Constanza Jacques. Aquesta entitat ofereix a les prostitutes la possibilitat de fer – se la prova del VIH amb total confidencialitat, a més de facilitar consells i assessorament.

“Quan arriben les noies els preguntem si fan servir el preservatiu i totes ens diuen que sí”, explica Jacques, “però una cosa és el que diuen i una altra el que passa en realitat”, afegeix. Amb tot, les treballadores “són conscients de la necessitat de fer servir el condó”. Per tant, si no sempre ho fan és perquè, al final, qui s’ha de posar el preservatiu és l’home i és ell qui paga. “És una relació on la dona està en desavantatge”, diu la psicòloga d’Àmbit Prevenció.

El Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya (Ceescat) ha posat en marxa tot just aquest any un estudi sobre les actituds i comportaments de les treballadores del sexe. Segons el director del Ceescat, Jordi Casabona, les primeres dades indiquen que el 80% de les prostitutes de Catalunya fan servir el preservatiu “freqüentment”. Amb tot, hi ha diferències importants en funció de factors com l’edat, el lloc on s’exerceix (en locals o al carrer) i la nacionalitat de les dones. “Sembla que les dones de l’Amèrica Llatina utilitzen més el preservatiu que les de l’Europa de l’Est”, afirma Casabona.

La relaxació de conductes preventives i de l’ús del preservatiu es constata en tota la població general, i no sols entre el col·lectiu de prostitutes. Això es tradueix en l’augment de malalties de transmissió sexual (sífilis, gonorrea, etc.). Només entre 2002 i 2003 l’increment de casos de sífilis va ser del 36,6%; el de gonorrea, del 8,3%, i el de clamídies, del 55%.