BARCELONA | Creix el mercat del sexe

L'augment de la prostitució dispara les malalties sexuals

La immigració i la pressió de l'ordenança de Barcelona incrementen la competència i les pràctiques de risc sense preservatiu Entitats socials detecten un 50% més de consultes per patologies de transmissió sexual

Avui, 09-10-2006

L’augment de la prostitució a Barcelona dispara les consultes per transmissió de malalties sexuals, tant entre el col·lectiu de treballadores del sexe de la ciutat com entre els clients. L’arribada de dones immigrants en situació precària i la pressió que l’ordenança de civisme ha generat sobre la prostitució, han derivat durant l’estiu en una baixada del preu dels serveis.

La competència genera també l’increment de pràctiques de risc, ja que oferir serveis sense preservatiu els permet fer augmentar els guanys. Però, paral·lelament, només un lleuger increment en les pràctiques de risc ja multiplica el perill i l’expansió d’aquestes patologies.

Les entitats d’ajut social a les prostitutes del carrer han detectat “un increment de fins al 50% en les consultes i demandes per embarassos, infeccions urinàries o ginecològiques i altres malalties”, assegura Clarissa Velocci, portaveu de l’associació Genera. També la unitat d’infeccions de les Drassanes, la que atén més consultes, ha detectat un increment de la demanda. La baixa d’algun dels facultatius que s’encarrega d’aquestes consultes gratuïtes i confidencials n’ha augmentat el termini habitual d’espera, que ja frega les 4 setmanes en aquesta oficina de Salut.

L’extensió de les malalties sexuals entre les treballadores i treballadors del sexe de la ciutat ha contribuït a fer augmentar la tensió en aquest col·lectiu, ja força vulnerable i sovint depenent de màfies. Les assistents socials municipals han detectat “conductes més agressives” les últimes setmanes a l’hora de delimitar l’espai de carrer on treballa cadascuna i altres qüestions quotidianes, asseguren.

Les entitats de suport a les prostitutes alerten que la saturació amenaça l’efectivitat de la seva tasca de suport, explica Velocci: “Sovint ens trobem amb moltes dificultats per derivar les dones als centres de salut on s’han de fer les revisions ginecològiques”. Les sense papers estrangeres temen ser detingudes.

Aquests centres sol·liciten “ajut” i que el seu treball es reconegui amb forma de subvencions. Bona part subsisteixen amb el suport institucional i la feina voluntària d’advocats o personal sanitari i psicològic.

En l’àmbit legal, per exemple, arriben a presentar un centenar de recursos a les sancions que fixa l’ordenança de civisme cada setmana. La tramitació de les al·legacions a les sancions resulta feixuga i llarga. La majoria de les sancions imposades per la Guàrdia Urbana per aquest concepte se les enduen les treballadores sexuals. Només una quarta part s’imposen als clients.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)