Diu la dita que “la cara és el mirall de l’ànima”… per a qui la pugui veure. L’extitular britànic d’Exteriors i actual ministre de Relacions amb el Parlament i diputat Jack Straw ha provocat un veritable enrenou amb un article i una entrevista en què demana a les dones musulmanes que van a parlar amb ell al seu despatx de parlamentari que es treguin el vel de la cara. A parer seu, tapar – se la cara és un senyal d’autoexclusió que dificulta la integració de les musulmanes britàniques en una societat que viu, majoritàriament, a cara descoberta.

El laborista Straw, a més de ser el ministre d’Exteriors que va donar suport a l’ocupació militar de l’Iraq, és diputat pel districte de Blackburn, al nord d’Anglaterra, on el 26% dels ciutadans són de religió musulmana. En les darreres eleccions generals, el maig del 2005, hi va perdre el 12% dels vots, però encara manté l’escó.

Straw va ser cap de la diplomàcia britànica des del 2001 fins fa uns mesos. El paper de diputat l’obliga a tenir un contacte periòdic amb els ciutadans de Blackburn, districte que representa des de fa 30 anys. Els ciutadans li fan consultes o li demanen ajut en les gestions amb l’administració pública. És durant aquestes reunions en hores d’oficina quan demana a les electores que es presenten amb la cara coberta que es treguin el vel. Diu que se sent incòmode parlant amb algú a qui no pot veure l’expressió.

Les declaracions de Straw han desfermat tal polèmica – a Blackburn i al país en general – que fins i tot un portaveu del primer ministre, Tony Blair, es va afanyar a puntualitzar ahir que el ministre parla estrictament a títol personal. Les opinions de Straw, segons va dir el portaveu, no tenen res a veure amb la política del govern laborista, que “no té cap intenció de prohibir el vel que cobreix la cara de les dones musulmanes”.
 
Intencions ocultes

Straw no té fama de bocamoll. Ningú creu que hagi fet aquests comentaris, en un moment d’extrema sensibilitat en les relacions interreligioses, a la lleugera o de forma innocent. Ben al contrari, les interpretacions sobre el moment que ha escollit per fer públiques aquestes declaracions revelen moltes sospites. Una de les hipòtesis apunta que Straw obre així la seva campanya per presentar – se com a número dos del pròxim líder del Partit Laborista i primer ministre, Gordon Brown, que continua sent el primer en la cursa per substituir Tony Blair.

A Blackburn l’emissora local Ràdio Ramadà no parla d’altra cosa des que el seu diputat va escriure el controvertit article al setmanari local. Straw hi assegura que sempre que demana a les votants que es llevin el vel hi ha al despatx una altra dona perquè les afectades no se sentin intimidades. A l’emissora les trucades dels oients són constants i van tant a favor del ministre com en contra. Ruqaiyab, per exemple, és una jove musulmana de 23 anys que ha optat per tapar – se la cara “per devoció religiosa” i per demostrar la seva “diferència” respecte a la majoria que viu sense vel. Assegura que aquesta decisió “no té res a veure amb l’opressió de la dona ni la marginació social”. Respon “únicament a la devoció religiosa”, insisteix. “No vull que Straw em demani que em tregui una peça de roba. Què diria si fos jo qui li demanés que es tragués una peça de roba?”, es va preguntar Ruqaiyab.

Straw, d’altra banda, defensa la validesa de la seva posició. “En la comunitat ens relacionem a través del llenguatge de la cara i de les expressions, més que l’idioma. Portar la cara tapada impedeix aquesta comunicació”.
 
“No és ningú”

La polèmica ha generat un viu debat que s’ha estès a altres mitjans de comunicació britànics. Així, el canal de televisió BBC 24 Hores va rebre ahir un correu electrònic cada quatre segons per expressar l’opinió sobre les declaracions de Straw. La majoria dels televidents es pronunciaven a favor del ministre, que des que va proclamar el seu suport gairebé incondicional a la intervenció anglo – americana a l’Iraq s’ha convertit en una mena de “principal sospitós” dins la comunitat islàmica.

En el camp polític, els partits de l’oposició van aprofitar l’ocasió per disparar l’artilleria contra l’exministre d’Exteriors de Blair. Segons els conservadors i els liberaldemòcrates, “Straw no és ningú per dir a la gent com s’ha de vestir”.