"La crítica al poder dóna legitimitat als polítics"

ABUSOS públics · "És important que l'administració es disculpi i indemnitzi però ho és més que no repeteixi errors" 11-S · "S'ha de combatre el terrorisme sense desconsiderar drets" Per David Caminada

Avui, 06-10-2006

Mats Melin és l’Ombudsman de Justícia (l’equivalent al Síndic de Greuges) en un país, Suècia, on la tradició d’aquesta institució es remunta al 1809. Melin, que ha participat a Barcelona en la junta mundial de l’Institut Internacional de l’Ombudsman, reflexiona sobre el control als poders públics i l’eficàcia dels drets humans en el context actual d’amenaça terrorista, immigració creixent i crisi de l’Estat de benestar.
¿Creu que els drets proclamats a les constitucions tenen una eficàcia real?
Els juristes sostenen que vivim a l’era de la cultura dels drets. No n’hi ha prou a proclamar formalment aquests drets. Han de ser supervisats per organismes independents. Democràcia no és només votar uns polítics perquè ocupin càrrecs públics durant tres, quatre o cinc anys. És també controlar l’acció del poder. Els tribunals de justícia són importants però no suficients. Cal una institució fàcil i accessible per als individus perquè hi puguin denunciar els abusos de què es creguin víctimes. Com veu la qüestió dels drets en el marc de l’actual allau immigratori i del retrocés de l’Estat de benestar? La immigració és un tema cabdal. Per a Espanya ho és. Des de la meva experiència li diré que en aquest cas s’ha de tenir clar que els drets humans són drets humans, no drets ciutadans. Són patrimoni de cadascun dels individus. A Suècia tracto – o almenys ho intento – de tramitar de la mateixa manera cada queixa que rebo, sigui d’un estranger, legal o il·legal, o d’un ciutadà suec. Pel que fa a Espanya, potser sigui important que el Defensor del Poble supervisi si els procediments d’asil són justos i equitatius. El manteniment de l’Estat de benestar és una qüestió delicada. Jo sóc elegit pel Parlament suec (Riksdag) i la meva feina se centra sobretot en els drets civils i polítics. Hi ha d’altres síndics, elegits pel govern suec i que queden sota la meva supervisió, que tenen tasques específiques en protecció de menors, discriminació ètnica o sexual, igualtat d’oportunitats i consum. Sé que a Catalunya el model és diferent. De tota manera li diré que el desmantellament de l’Estat de benestar em sembla un tema més important per al debat polític que no per a l’actuació de l’Ombudsman. Que els polítics no vulguin reelegir un síndic és senyal que ha fet bé la feina? És cert. Per això l’Ombudsman ha de ser elegit per un mandat prou llarg per poder fer una bona feina. A mi la crítica als poders públics em sembla molt positiva perquè reforça la confiança ciutadana contra la mala administració i a favor dels drets. La crítica dóna legitimitat als polítics i als qui sónn al poder i confiança als ciutadans en el sistema democràtic. ¿És difícil per al poder demanar disculpes i indemnitzar els ciutadans? L’administració està bé que demani disculpes i pagui compensacions però la qüestió més important és que canviï les pràctiques errònies. Per als individus potser cal rebre una disculpa i una compensació econòmica però a un nivell més general el que importa és garantir que l’error no es tornarà a produir. ¿Des de l’11 – S ha canviat la percepció dels drets humans al món? Sí. Això és claríssim. Tant en les lleis de cada Estat com en les legislacions de la Unió Europea. Els poders públics estan preocupats per la seguretat dels ciutadans. Jo entenc que s’hagin d’adoptar mesures per combatre eficaçment el terrorisme. Però des del meu punt de vista algunes d’aquestes legislacions s’han adoptat desconsiderant la integritat individual i drets i llibertats. És un equilibri difícil i delicat. Té bona relació amb els polítics suecs? Em respecten molt. Vaja, hi ha una bona entesa. Un dels avantatges de ser d’un país amb una llarga tradició en matèria d’Ombudsman és que persones a les quals haig de criticar en més d’una ocasió tenen clar que la meva feina és important per reforçar la confiança dels ciutadans en el sistema. ¿Seria una bona idea que els Síndics de Greuges puguin supervisar i sancionar els polítics quan diuen mentides? Sí, les mentides tenen alguna implicació en la violació o vulneració de drets, sí. D’altra manera, no crec que sigui una bona idea [riu].

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)