Des que el canceller Wolfgang Schüssel va trencar l’any 2000 més de 30 anys d’hegemonia socialdemòcrata a Àustria, el govern del país ha patit importants ensurts. El Partit Popular d’Àustria (ÖVP) ha manat amb dos partits populistes de la dreta radical, sempre conduïts pel president del land de Caríntia, el carismàtic Jörg Haider. Els maldecaps que ha produït l’aliança entre Haider i Schüssel els va portar fins i tot a ser sancionats per la Unió Europea el 2000. El canceller espera aconseguir a les eleccions de diumenge un nou model de govern que estabilitzi la política austríaca.

L’ÖVP arriba al final de campanya amb un lleuger avantatge en els sondejos sobre el Partit Socialdemòcrata (SPÖ). Tot i l’aliança polèmica amb els ministres de Haider, Schüssel és el candidat més apreciat, sobretot perquè la situació econòmica és estable – malgrat que des del 2003 l’índex d’atur ha passat del 4,3% al 5,5% – i perquè ha mantingut una bona política exterior, segons apunten els ciutadans a les enquestes. Contra el líder de l’SPÖ, Alfred Gusenbauer, juga també l’escàndol econòmic més gran de les darreres dècades a Àustria, la fallida per gestió fraudulenta del banc Bawag, fins ara de propietat dels sindicats i vinculat als socialdemòcrates. La cursa electoral ha estat excepcionalment dura, amb acusacions entre l’SPÖ i l’ÖVP de gestió financera irregular i sobretot amb altes dosis de populisme a l’entorn de la problemàtica de la integració de la immigració. Aquest ha estat el punt central de la campanya per l’agressivitat que han utilitzat els dos partits populistes de dretes, el Partit Liberal Austríac (FPÖ) i l’Aliança per al Futur d’Àustria (BZÖ), soci de govern de Schüssel.

El BZÖ és la força que es va escindir de l’FPÖ després que Haider trenqués amb els sectors més radical d’aquest partit, que volien fer caure l’executiu de coalició perquè suposava una suavització de les seves posicions nacionalistes i una constant davallada a les eleccions regionals. Haider va mantenir el suport a Schüssel i va revalidar la seva presidència a Caríntia, però les enquestes apunten que el seu partit només arribarà aquest diumenge al 4% dels vots i, per tant, es quedarà fora del Parlament. Els experts en demoscòpia calculen que entre el BZÖ i l’FPÖ no superaran el 10% dels sufragis, molt lluny del 27% rècord que va aconseguir Haider el 1999.

L’FPÖ lluita amb els Verds per ser la tercera força política del país i és per això que està escalfant com mai el debat sobre l’estrangeria. Amb una imatge juvenil, anuncis electorals amb cançons pop i rap que causen furor, segons la premsa, el candidat de l’FPÖ, Hanz – Christian Strache, defensa d’entrada l’expulsió sense condicions del 30% dels estrangers, la immigració irregular i sobretot musulmans que no demostrin un coneixement suficient de la cultura austríaca. L’oficina d’estadística del govern federal informa que un 9,8% de la població austríaca – el país té 7,4 milions d’habitants – són d’origen estranger.
 
Societats paral·leles

Per prendre vots a l’FPÖ i el BZÖ, Schüssel també ha apostat per la línia dura contra les societats paral·leles, però al mateix temps ha demanat que se li doni l’oportunitat de posar fi a la inestabilitat que ha patit el govern i ha donat a entendre de manera especial que el seu soci predilecte per al futur serien els Verds. Els Verds no ho han negat i fins i tot han destacat que tindria lògica perquè ells, com l’ÖVP, tenen una base militant de perfil burgès. Una altra opció de poder factible seria tornar a una gran coalició entre populars i socialdemòcrates, en cas que cap dels dos aconsegueixi prou majoria per liderar un govern o que tots dos hagin de pactar amb més d’un partit per poder – ho fer. Totes dues opcions mostren paral·lelismes amb la situació política de la veïna Alemanya.