"La UE no pot deixar enrere el model social"

IMMIGRANTS · "No ens hem de sorprendre que vinguin a Europa sinó preguntar-nos per què" TURQUIA · "La Unió ha de ser prudent no per qüestions religioses sinó per realisme" Per David Caminada

Avui, 29-09-2006

Eurooptimista convençuda i una de les principals figures del moviment altermundialista, Susan George acaba de publicar Nosotros, los pueblos de Europa (Icaria Editorial), en què crida a aprofitar l’impàs pel no francès i holandès a la Constitució Europea per reflexionar sobre quina UE cal construir els pròxims anys. Autora de llibres com Otro mundo es posible si…; El Informe Lugano; i Pongamos la OMC en su sitio, George reclama un espai europeu més democràtic institucionalment i més just i proteccionista socialment.
La immigració s’ha confirmat com un gran repte per a la UE. Com ho veu? Aquest tema s’ha afrontat d’una forma equivocada. Des del Nord hem portat a terme una política que ha destruït massivament llocs de treball al Sud. Hem tallat les seves fonts de finançament. Hem arruïnat molta gent. La política del Banc Mundial hi ha afermat la injustícia estructural. No hi ha una bona política social, d’educació, d’assistència sanitària. Europa ha participat durant tres dècades d’aquesta política i ara ens sorprenem exclamant: “Ostres, són aquí”. La política hauria de ser cancel·lar demà mateix el deute extern, ajudar els governs a crear riquesa. És un error parlar de com està ara la immigració sense preguntar – nos per què. La immigració és un drama. Venir aquí és difícil i molts arrisquen les seves vides. Esclar que per a molts països subdesenvolupats el capital dels expatriats és una gran font de riquesa. Per al Pakistan és la primera; per a les Filipines, la segona. No podem plantejar la immigració en termes de bo o dolent. És una mala anàlisi.
I què en pensa, del terrorisme? És horrible. A Madrid, Londres, Nova York… la gent ha patit molt. Però políticament em sembla marginal. La lluita antiterrorista fa necessari per a la UE un intercanvi d’informació més gran entre els serveis d’intel·ligència. Als EUA, des dels atemptats de l’11 – S s’han retallat drets i llibertats. George Bush i especialment Dick Cheney ho van aprofitar per intentar destruir la Constitució dels EUA. Li diré que Benjamin Franklin deia que la gent que prioritza la seguretat per sobre de les llibertats no es mereix res. És necessària una Euroconstitució? Els últims anys hem tingut diversos tractats: Maastricht, Amsterdam, Niça. Per al futur no és necessària una nova Constitució. Amb el marc institucional actual n’hi ha prou. El que és fonamental és no construir la Unió Europea amb el model dels EUA de liberalisme, sense un Estat de benestar, basat únicament en qüestions econòmiques, sense protecció social, sense solidaritat i linealitat entre generacions, des dels avis als seus néts. Fa poc la directiva Volkenstein sobre liberalització dels serveis va generar una forta controvèrsia. He titulat el meu llibre Nosotros, los pueblos de Europa recordant el principi de la Constitució dels EUA: “We, the people of the United States”. Prefereixo la paràlisi institucional actual i que hi hagi un gran debat dels pobles que tenir una Europa que s’allunyi del model social. La UE té un nombre màxim de membres? Sí. Hi ha un sostre. Europa no pot créixer més. Els nous socis no han tingut els ajuts estructurals de què van gaudir Espanya, Portugal o Irlanda. Bulgària i Romania són països pobres. De cara al futur, mirem a Croàcia i Turquia. Em sembla que la UE ha de ser prudent a l’hora d’acceptar nous membres, no pas per qüestions religioses, sinó per realisme i comptabilitat. Per això privilegia acords d’associació amb els veïns.
¿Troba necessària una reforma de les institucions europees? Les institucions de la UE són força antidemocràtiques. La Comissió no és elegida per sufragi universal, el Parlament no té poders legislatius, el Banc Central Europeu es dedica a controlar la inflació però no té mans lliures per fer polítiques d’ocupació. Això ha de canviar. Les estructures d’Europa són una declaració de guerra social respecte als europeus. A Europa han passat coses horribles: dues Guerres Mundials, el feixisme, el comunisme, els gulags, l’Holocaust. Però també s’han fet coses positives: el Renaixement, la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà, el procés d’integració europea. Ara cal dotar Europa d’una estructura més democràtica.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)