trama · Jutgen el propietari d’una agència de viatges i dos hotelers per introduir ciutadans de l’Est de forma il·legal visats · Els ucraïnesos simulaven ser turistes

Entre l’any 2000 i el 2002 van arribar 40 cayucos a Catalunya. A la costa atlàntica de l’Àfrica es coneix amb aquest nom un tipus de barcassa de pesca que pot transportar poc més d’un centenar de persones i que últimament fan servir els traficants d’homes per transportar els immigrants que somien entrar a Europa.

Van ser 40 pasteres, però ningú ho va saber. No venien per mar, sinó per terra i per aire. No transportaven subsaharians amb la por i la misèria gravada als ulls, sinó ciutadans caucàsics de pell blanquíssima, cabells daurats i ulls insultantment cristal·lins. Els patrons de les embarcacions no eren miserables traficants d’homes de l’Àfrica, sinó els respectables suposadament propietaris d’agències de viatges i hotels d’un país tan suposadament respectable com aquest.

Els 40 cayucos figurats són les embarcacions d’aquest tipus que farien falta per traslladar els poc més de 4.000 ciutadans d’Ucraïna que en els primers anys d’aquesta dècada van entrar irregularment a Catalunya a través del sistema establert per una xarxa que simulava dedicar-se al turisme. Els responsables d’aquesta trama van començar a ser jutjats ahir a l’audiència de Barcelona, acusats de diversos delictes. Els processats són el ciutadà alemany Rolf Jurgen G., propietari de l’agència de viatges Ost West Travel, amb seu a Calella; la seva dona i el seu fill, acusats de complicitat, i els hotelers Josep Maria T. i Xavier A.

El cervell de la trama era el ciutada alemany, que es dedicava a tramitar els visats com a turistes a ucraïnesos que en realitat venien a treballar a Catalunya. Per poder entrar al país com a turistes era indispensable tenir la invitació d’un hotel de l’Estat espanyol, que havia de confirmar la reserva dels suposats turistes davant l’ambaixada espanyola a Kíev. Per aquests tràmits, els ciutadans ucrainesos pagaven entre 300 i 1.000 dòlars. La paperassa per obtenir el visat de turista a l’ambaixada no supera els 24 dòlars, segons la fiscalia.

Els falsos turistes es desplaçaven a Catalunya en avió, autocar o petits vehicles que feien el transport per tal de no aixecar sospites a la frontera. Un cop a Catalunya anaven als hotels, de fins a tres estrelles, on suposadament havien de fer la seva estada de repòs. Però, després de passar-hi una nit, es feien fonedissos. D’altres ni tan sols anaven a l’hotel. Rolf Jurgen G. va reconèixer ahir la seva participació en els fets, així com el seu fill i la seva dona. Tots tres es van conformar amb els delictes de què els acusa la fiscalia, que ahir no va voler avançar quina serà la petició final de pena.

Pel que fa als hotelers implicats en la trama, tot i que se suposa que els destins dels falsos turistes eren diversos establiments del Maresme, la fiscalia només ha portat a judici dos hotelers. Un d’ells, José María T., es va perdre en un mar de contradiccions davant el tribunal quan intentava explicar que el seu hotel tancava tot l’hivern però que, si venia algun client, li donaven habitació. Així va ser com, tot i que suposadament era tancat, va allotjar, segons l’acusació, 132 ucraïnesos la tardor del 2000. Aquest hoteler va negar dues vegades que la firma que figurava al peu d’unes factures girades a l’empresa de Rolf Jurgen fos la seva. Entre la primera i la última negació va dir que sí que reconeixia la seva firma, davant la sorpresa del fiscal, que demana per a ells tres anys de presó.