Maria Favà

Després de la borrasca, ara no fa ni un alè d’aire. Ahir va tornar a sortir el sol i amb la bonança es van reprendre els actes lúdics de la festa major i també el bon rotllo, si més no de cara a la galeria, als passadissos de la Casa Gran. La Mercè ja les té aquestes coses. El pregó d’Elvira Lindo no és el primer que es protesta – també hi va haver gresca amb el del cardiòleg Valentí Fuster que fa uns anys va tenir l’humorada de fer – lo bilingüe – i pel camí que anem segurament no serà l’últim. Però ahir, quaranta vuit hores després del mal tràngol que es va viure al Saló de Cent i de la xiulada a la plaça de Sant Jaume contra el pregó en castellà de l’escriptora de Manolito Gafotas, tot tornava a ser flors i violes.

La cordialitat va presidir la tradicional missa solemne celebrada a la basílica de la Mercè en què tothom vol fer ofrenes florals i una gran gernació vol combregar. La d’ahir va ser la missa mes llarga dels últims anys, més d’una hora i mitja. L’anterior rècord estava en una hora i vint minuts de l’any 2004. L’entreteniment del públic és comptar quants regidors falten i quins canten i segueixen la celebració eucarística i quins miren la làmpara. La pujada al cambril de la Mare de Déu és un dels moments estrella. Alguns regidors s’han arribat a perdre. Ahir Hereu va tocar la imatge. Amb cara de nen trapella i com si no l’hagués vist mai. Imma Mayol se la va mirar ben mirada i Jordi Portabella va mirar cap a baix. La majoria dels regidors de CiU van besar la imatge.

L’homilia tampoc va comportar cap sobresalt. L’arquebisbe Lluís Martinez Sistach va fer un sermó sense estridències ni cap crítica als polítics, com havien fet bisbes anteriors que, aprofitant que tenien els edils asseguts i sense escapatòria, els llegien la cartilla. Ahir, a més de les referències obligades als presos de qui la Mare de Déu de la Mercè és la patrona, Sistach va demanar una més gran solidaritat amb els immigrants procedents de l’Àfrica, una petició que amb variants ja s’ha fet altres anys, i va parlar a favor del papa Benet XVI afirmant que sempre ha mostrar respecte i fraternitat cap a altres religions. Una novetat va ser l’aurresku que va ballar una parella basca a la sortida de les autoritats de la basílica. Després, el passeig a peu del seguici municipal fins a la porta gòtica de l’Ajuntament, que només s’obre per la Mercè. Al·lucinats estaven els turistes veient els guàrdies del plomall i la banda de música.

Breu, cordial i generosa en teca, va ser la recepció de les cases regionals al Saló de Cròniques. Les lluites fratricides també es van aparcar per poder sortir tots junts al balcó per veure l’inici del matí casteller: Jordi Hereu, Imma Mayol, Carod Rovira, Xavier Trias, Alberto Fernandez i l’arquebisbe Martínez Sistach, que ha inaugurat un nou costum d’acompanyar el seguici municipal fins a l’Ajuntament. Darrere, en els salons que donen a la plaça, fills, dones i amics dels regidors també confraternitzaven amb cava o orxata i canapès.

Hereu, que se’l veia encantat amb la festa i que confessava que li agrada molt el correfoc, però per anar – hi a córrer i no d’autoritat, va ser l’únic que va aguantar fins al final l’exhibició castellera. Amb una mica de sort potser va veure com una cinquantena de joves de les JERC repartien 3.000 globus i 5.000 adhesius per reclamar la retirada de les banderes espanyoles dels edificis oficials durant les Festes de la Mercè. Però aquesta protesta no va entorpir la cohabitació del balcó que no és gaire ample.

Per Jordi Hereu aquesta és la primera festa major com a alcalde i ahir, després dels castells, va fer una valoració molt positiva, tot i les pluges, del primer dia i mig de celebracions. Es va queixar una miqueta per no poder viure la Mercè com un ciutadà més, però per contra va dir “que ara veig les festes d’una forma més global en la seva diversitat”. Va desmentir que s’hagués infringit l’ordenança de civisme i va revelar que s’havien incautat “moltes llaunes”.