El candidat del PSC a la Generalitat, José Montilla, busca un bon resultat als comicis catalans que li permeti governar sense gaires hipoteques. Presenta el seu projecte de catalanisme social com a continuista amb el de Maragall, però adaptat a les noves prioritats del país. Sobre política d’aliances, no predibuixa res.
Quines diferències hi ha entre el seu projecte i el del senyor Artur Mas?
Moltes, i són substancials. Penso en els reptes que tenim com a país i plantejo propostes dirigides a les persones. Vull aprofitar les noves eines de l’Estatut, més competències, més recursos, més reconeixement de la nostra identitat per iniciar una nova etapa, que es concreta en l’aplicació del catalanisme social, que és una suma del catalanisme polític i de justícia social. D’altres parlen de les essències, de l’autodeterminació, del concert econòmic… Parlen d’això quan fa quatre dies van renunciar – hi sense gaires problemes. Volen plantejar la relació amb l’Estat des de la confrontació. Jo no. Seré un ferm defensor dels nostres drets i interessos perquè vull una Catalunya forta, però dins d’una Espanya federal. Vull ser ferm des de la col·laboració; rebutjo la confrontació, el victimisme, l’autocomplaença…
Què sent quan des de Convergència i Unió l’exclouen políticament del catalanisme?
Em fa gràcia perquè quan alguns com Artur Mas encara no sabien què era això de Catalunya jo lluitava per Catalunya i per les seves llibertats democràtiques i nacionals. Alguns, quan Catalunya els ha necessitat, han preferit pactar amb el Partit Popular i han fet president Aznar dues vegades… Que ara vulguin donar lliçons de catalanisme és una broma de mal gust. El catalanisme no es demostra embolicant – se amb la senyera, es demostra amb fets, donant la cara.
Què distingeix el seu projecte del del president Maragall?
El projecte és el mateix però adaptat a una nova etapa, perquè la prioritat ja no és aconseguir aprovar un nou Estatut i enfortir l’autogovern. Ara ja tenim aquestes eines i es tracta de posar – les al servei de Catalunya. Ara el socialisme democràtic ha de liderar el país en una etapa diferent.
La dona de Pasqual Maragall, Diana Garrigosa, considerava que el projecte que vostè encapçala no és ben bé el del PSC…
No he tingut ocasió de parlar amb ella; no sé el que pensa. Des de juny el PSC no ha parat de créixer. Centenars de persones han ingressat al partit per donar suport a un projecte catalanista i progressista. Un projecte amb què està identificat el mateix president Maragall.
No ens digui que no és una militant qualificada…
És una militant que és la dona del president, res més. En aquest partit es valoren igual les aportacions de tots els militants, al marge de quina sigui la seva parella.
El president del PSC ha confessat que Zapatero el preferia a vostè com a candidat. Per tant, el líder del PSOE ha tingut a veure amb la designació del cap de llista.
Jo també tinc preferències sobre qui ha de ser el candidat d’Extremadura, però això no vol dir que jo hagi d’interferir – hi. Dit això, li diré que la decisió de qui és el candidat l’ha pres el PSC pràcticament per unanimitat. No respon a cap decisió ni a cap interès més que al del partit i als interessos de Catalunya. És més, sóc el candidat perquè el president Maragall va decidir no presentar – se. Mai hauria estat el candidat en contra de la seva opinió.
Vostè i Mas són els candidats més ben situats per presidir la Generalitat. ¿Un dels dos tindrà majoria suficient per encapçalar la formació de govern?
Si em diu majoria absoluta, dubto que cap dels dos la tinguem. Aspiro a governar amb tan poques hipoteques com sigui possible.
Si es confirmessin els resultats de les enquestes que el situen en segona posició, ¿intentaria formar govern amb altres forces amb deu diputats menys que CiU?
Li asseguro que el PSC guanyarà les eleccions. L’1 – N es farà l’única enquesta que no s’equivoca. Les enquestes cal llegir – les amb distància perquè a vegades et donen perdedor i guanyes, i altres vegades és al revés. Són elements per veure tendències. Però Catalunya és una democràcia parlamentària, no un règim presidencialista. El president el nomena el Parlament. No són unes eleccions directes. Ara a Suècia serà primer ministre el líder d’un partit que té 97 escons i el líder del primer partit, que té 130 escons, serà a l’oposició.
Per tant, si pot formar una majoria encara que no quedi com a primera força ho farà…
Jo no dic això. Depèn sobre quina base, per fer què; governar a qualsevol preu, no. Ni arribant el primer ni el segon.
El PSC té una experiència de govern amb ERC i ICV que va suposar un canvi de cicle en la política catalana. Iniciativa ja ha dit que aposta per reeditar el tripartit. Esquerra diu que en funció del pes electoral de cada formació orientaria la seva política d’aliances. ¿Comptaria de nou amb ERC per fer una nova majoria?
No vaig a les eleccions de 1 – N pensant en l’aritmètica parlamentària. Això preocupa exclusivament a Artur Mas perquè té poca seguretat en la victòria i en les possibilitats de governar. A mi el que em preocupa és dirigir – me a l’electorat per treure el millor resultat. Mas intenta espantar l’electorat d’ERC, aprofitar – se dels seus vots per després pactar amb el PP. Perquè sempre que ha pogut ha governat amb els populars.
Quina percepció té de com Zapatero veuria una reedició del tripartit a Catalunya?
El PSC escoltarà a tothom i sobretot la societat catalana. Som un partit obert però que pren les seves pròpies decisions.
¿Desplegar l’Estatut requereix un acord de CiU i PSC?
Hi ha coses que sí i d’altres que no. Hi ha temes que són de país com la llei electoral o l’ordenació territorial. En aquests cal un acord entre els dos i també amb d’altres forces polítiques catalanes. Però no hem d’esperar a les eleccions per desplegar l’Estatut. La reunió de la Junta de Seguretat de l’altre dia, presidida pel president de la Generalitat amb l’anunci de l’ampliació del nombre de Mossos d’Esquadra i de les seves funcions és un element del text estatutari. Això és desplegar l’Estatut. Va requerir un acord amb el govern d’Espanya però no la intervenció de les forces de l’oposició. En altres temes el que és desitjable és un ampli acord al Parlament de Catalunya.
El senyor Mas ha exclòs ser conseller primer amb el PSC. I vostè amb ell?
Tampoc. Jo no aspiro a ser el seu conseller primer, aspiro a ser president.
Descarta una entesa entre CiU i PSC?
Ho descarto. El nostre projecte de país és molt diferent.
El tema de la immigració ha aparegut a la precampanya. A què es deu el canvi de discurs? Per què han passat d’una certa flexibilització a alertar que estem arribant al límit?
Jo no he defensat mai papers per a tothom; és més: m’hi he manifestat contrari quan alguns ho propugnaven. Perquè papers per a tothom és misèria per a tothom. La meva posició és molt clara. Estic a favor de la immigració regular i de fluxos regulats en funció de la capacitat d’absorció i d’integració de la nostra societat i en funció de si hi ha feina. Vull que els immigrants que estiguin aquí tinguin drets però també deures i paguin els seus impostos.
Entre els drets hi hauria el de vot?
Amb això s’ha fet demagògia. Hi ha hagut algun dirigent de CiU que ha dit que això podia significar que immigrants d’un determinat país podrien votar a les eleccions catalanes. Cap persona que no tingui la nostra nacionalitat pot votar en unes eleccions autonòmiques perquè està prohibit per la Constitució. El que ho ha dit ha demostrat que és un indocumentat. És una discussió absurda.
¿Els immigrants haurien de fer un curs per saber què és Catalunya com es fa a països com Holanda?
El govern de Catalunya té l’obligació de fer esforços perquè els immigrants que tenen voluntat d’integrar – se i de quedar – se aquí aprenguin el català i el castellà i la nostra cultura. Tots els immigrants vinguin d’on vinguin. Estic convençut que la majoria voldran conèixer la llengua catalana, castellana i la nostra història i cultura. Però és una obligació de l’administració, no dels immigrants.
Davant la importància del problema, ¿creu que cal una conselleria específicament dedicada a la immigració?
Més que conselleries el que cal és tenir polítiques. Al nostre programa hi haurà un conjunt de mesures d’immigració per exercir les noves competències que dóna l’Estatut al govern català i per facilitar fonamentalment les polítiques d’integració.
Un altre dels temes damunt la taula és l’aeroport. ¿La Generalitat hauria de tenir majoria al consorci que gestioni aquesta infraestructura?
L’administració catalana no pinta res en la gestió de l’aeroport del Prat després de 23 anys de govern nacionalista de CiU. Ara Mas ha descobert que hi ha un aeroport que és molt important, però es van oblidar de reclamar la participació de la Generalitat quan van donar el vot a Aznar dues vegades o quan van signar el pacte del Majestic. Poca autoritat té avui per treure pit, perquè si la Generalitat tindrà un paper decisiu, que el tindrà, en la gestió de l’aeroport del Prat serà gràcies a una altra majoria, socialista, a Catalunya i a Madrid. La nostra proposta és un consorci. No és tan important qui té el 51 per cent, sinó si el govern de Catalunya és important a l’hora de decidir els grans temes de l’aeroport, i això ho serà amb l’Estat i amb el sector privat. Creiem que és bo que el sector privat estigui també representat en una infraestructura tan important.
¿La crisi al Prat d’aquest estiu li pot passar factura a les urnes?
En absolut. No era ministre de Foment ni de l’Interior. També em podrien passar factura els incendis de Galícia per l’afectació al turisme que hi ha hagut. El Prat va tenir a l’agost rècord de passatgers i Barcelona i Catalunya rècord de turistes.
¿Amb 600 milions d’euros més s’arriba al 18,8% d’inversió de l’Estat a Catalunya que preveu l’Estatut?
Tinc el convenciment que el govern d’Espanya complirà el que diu la disposició addicional tercera de l’Estatut i que això ens permetrà recuperar el temps perdut després de tants anys de govern nacionalista amb tan poca inversió a casa nostra. L’any vinent hi haurà una forta inversió que farà caure la cara de vergonya als que han governat aquest país vuit anys de la mà amb el PP. Els catalans i catalanes saben sumar.
En les últimes 48 hores la precampanya electoral s’ha embrutat amb denúncies de presumpta corrupció cap a una i altra banda.
Els procediments judicials són aliens a les actuacions dels partits polítics.
Els seus rivals els acusen d’anar a una campanya de joc brut.
¿Està dient el senyor Mas que la justícia no ha d’investigar si els afectats són polítics i menys si són de CiU? Els magistrats i la justícia actuen com un poder independent, que és el que són. No sé de quin joc brut parla, perquè si alguna cosa farem nosaltres és joc net.
Vostè ha incorporat els consellers de Maragall a la seva llista. ¿Pensa comptar amb ells en la formació del nou govern en cas que vostè rebi l’encàrrec de presidir el nou executiu?
Primer es guanyen les eleccions, després es forma govern. I guanyarem entre altres coses també per l’experiència dels consellers socialistes, per la bona feina feta.