Immigració…? Progrés…? Guerra…? Als anys setanta anar amb una tenda de campanya era tocar l’amabilitat i l’hospitalitat de la gent que vivia amb els límits de la naturalesa. Avui amb el progrés de les autocaravanes, els càmpings han de revisar la tarifa del dret d’acampada, a causa del seu consum… L’engany està en el dogma del progrés que amaga el seu preu, dissimulat per una economia ad hoc. És llastimós sentir càrrecs dient que hem d’adaptar – nos al “canvi climàtic”, per escanyar encara més els pobres, en lloc de parlar d’una revolució necessària per defensar el patrimoni de tots. Immigració és l’efecte de l’explotació de recursos a l’origen. Progrés no ho és quan xucla recursos amb la dependència i per tant genera pobresa. Guerra és l’evidència que el progrés és molt car i “qui més té més en vol”! Com és que els cotxes elèctrics no es fabriquen amb electrònica analògica assequible, sense tanta pantalla i automatisme, que faciliti el manteniment, la reparació i el preu?