L’aclaparadora victòria d’AfD al land alemany de Saxònia – Anhalt certifica l’impuls de la ultradreta a Europa però això no significa que ens hi hàgim de resignar o que l’ascens sigui inevitable. Dependrà, com depenia fins ara, de la capacitat dels partits tradicionals –des de la dreta fins a l’esquerra– de bastir propostes que tornin a engrescar l’electorat, enfocades a apostar per una societat justa, pròspera i acollidora. I és en aquest sentit que les diferents formacions castigades en les eleccions han deixat passar un temps preciós i han desatès un electorat que s’ha quedat a casa o fins i tot ha arribat a la trista conclusió que, si les formacions tradicionals han fallat de forma reiterada, cal provar coses noves. L’escenari que es dibuixa, però, no és senzill: AfD no ha assolit la majoria absoluta, tot i que suma els mateixos vots que els altres quatre principals partits rivals junts, i això vol dir que la reedició del cordó sanitari impediria que governés.

Aquesta és la principal disjuntiva que ara plana sobre el nou arc parlamentari saxó, si en aplicació de la legítima confecció de majories es veta el govern de la ultradreta o si se li permet gestionar el poder esperant que s’estavelli. Tot plegat en el context d’un sistema en què no existeixen contrapoders eficaços –començant pel periodístic, tan desinflat– i en què governar significa capacitat per administrar molts recursos econòmics però també incidir en els àmbits de la judicatura. Que tot això succeeixi en un país que tanta feina ha fet per mantenir viva la condemna al nazisme és, d’altra banda, un missatge molt preocupant per a la resta d’un continent on la ultradreta no para de pujar graons per governar o per condicionar els que governen. Encara que es tracti de territoris molt perjudicats per la reunificació alemanya, on el descontentament de les classes populars es canalitza amb un evident vot de protesta que, tot i tenir la seva explicació, s’exerceix sense valorar prou bé l’abast. La responsabilitat dels partits tradicionals, els que continuen rebutjant la xenofòbia i el racisme que impregna els programes electorals de la ultradreta emergent, és dobla: seduir els nous votants i recuperar els antics.