“El gran vencedor de les eleccions a Saxònia – Anhalt és Vladímir Putin”, piulava a X, en plena nit electoral, Stephan Lamby, periodista i un dels documentalistes polítics de referència a Alemanya. Es referia a la victòria en aquest land de l’est d’Alternativa per Alemanya (AfD), un partit identificable com a braç parlamentari del neonazisme, al qual s’atribueixen vincles amb el Kremlin.

També apuntava al paper adoptat per l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), l’esquerra prorussa creada per aquesta política representant de la vella guàrdia comunista. Militava a l’Esquerra, fins que fa dos anys se’n va escindir, descontenta per les seves “ambigüitats” sobre la guerra d’Ucraïna. Per ambigüitats entén Wagenknecht que el gros l’Esquerra no optés per allò que ella considera una política pacifista. És a dir, pel rebuig a l’ajut militar a Ucraïna i l’aposta pel diàleg amb Moscou.

La BSW, les sigles de la qual responen al nom i cognoms de Wagenknecht, semblava condemnada a l’extinció. Va tenir una arrencada poderosa, atribuïda als ajuts de Moscou. Però va caure en una via morta des que no va aconseguir escons al Parlament alemany en les eleccions generals del 2025. En les darreres setmanes ha viscut els abandonaments en sèrie dels seus diputats en cambres regionals, que alhora han fundat noves escissions.

És una evolució freqüent entre partits d’esquerres dominats per protagonismes forts. En el cas de Wagenknecht, però, ha topat amb un rescat d’última hora: els cinc diputats que li correspondran a Saxònia – Anhalt, gràcies al 5,3% obtingut en el recompte final. Són els escons que necessita Ulrich Siegmund, el líder d’AfD i rostre somrient de la victòria, per accedir al poder. A AfD li va correspondre finalment un 43,8% dels vots i 39 diputats dels 83 que té aquesta cambra regional. L’esquerrana BSW té a la mà permetre a l’ultradretà Siegmund l’accés al poder. La mateixa nit electoral va refermar – li el seu suport.

Siegmund, però, potser no es fia d’un partit antípoda ideològicament i amb un lideratge propulsor de tantes escissions. A Wagenknecht l’acompanya en els seus experiments polítics el seu marit, Oskar Lafontaine, exlíder dels socialdemòcrates que el 1999 va deixar el partit i el govern de l’aleshores canceller Gerhard Schröder en protesta per la seva línia centrista. Són un matrimoni amb tendència a la trencadissa.

Siegmund busca suports procedents de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Friedrich Merz. El partit del canceller va enfonsar – se en un 17,5%, menys de la meitat del resultat obtingut en les anteriors regionals. El canceller ha admès que el seu partit ha encaixat la derrota més dura en dècades i ha anunciat “conseqüències”. Però una part creixent de la CDU a l’est demana que s’obri al diàleg amb l’AfD. No veuen futur al tallafoc que Merz vol mantenir. És aquest vot el que busca Siegmund. Si l’aconsegueix, haurà trencat la cohesió al partit de Merz. Sigui com sigui, Moscou ho celebrarà.