Dilluns, 2 de setembre, aprofitant que se celebrava el Dia de Ceuta, les places centrals dels principals municipis valencians es varen omplir de manifestants amb banderes d’Espanya –amb gran exhibició ornitològica–, convocats per PP i Vox contra la “traïció” de Pedro Sánchez –en col·laboració amb el Marroc, s’entén– per la “invasió” d’aquesta ciutat nord – africana per unes 70.000 persones migrants que varen saltar les tanques i els obstacles –molts hi varen deixar la vida–, impulsats per la desesperació i per un règim criminal i sàtrapa. En tot cas, com és la norma, quan s’ajunten banderes d’Espanya en una plaça, la protesta va deixar imatges i reivindicacions que van des de la dreta extremíssima a l’extremíssima dreta, tot passant per la dreta extrema i l’extrema dreta.

À Punt, a diferència del que havia fet el cap de setmana anterior, quan s’havia celebrat a València una nova protesta per a reclamar responsabilitats polítiques i judicials per la catàstrofe de la dana –unes mobilitzacions que es repeteixen cada mes des de la tragèdia i que estan a punt de fer dos anys, per tant–, que va ignorar completament, aquesta vegada es va bolcar a donar cobertura a la protesta contra el govern de Pedro Sánchez –formalment, de suport a l’espanyolitat de Ceuta però–. En aquest sentit, entre moltes altres escenes, és segur que passarà a la història de la radiotelevisió pública la intervenció en directe d’una manifestant –suposadament espontània, per molt que el vídeo ho desmentisca– que reclamava que es condemnàs Pedro Sánchez per alta traïció, en compliment, entre altres, de l’article 588 d’una Constitució espanyola que només en té 169. Sublim.

Cal dir que l’assistència a les places va ser ben rellevant, tot i que cal posar – la també en perspectiva i valorar que, per exemple, varen quedar molt lluny de les manifestacions educatives que varen cloure el curs passat, amb la vaga indefinida, i probablement quedaran també molt lluny de la primera manifestació que han convocat els sindicats de l’ensenyament per a aquest nou curs, el pròxim 12 de setembre. No en parlem ja, per tant, de les protestes per la dana. Al voltant de 15.000 persones varen xifrar les autoritats alacantines que hi havia a la plaça de l’Ajuntament, que estava plena i que escampava la protesta als carrers adjacents. La imatge de la plaça Major de Castelló, plena també, tenint en compte la diferència de població, era més significativa, tanmateix. En aquest sentit, la plaça de l’Ajuntament de València no es va omplir, i la plaça de Baix d’Elx, de dimensions considerablement més reduïdes, oferia una imatge enganyosa de molta assistència, que, no obstant això, no n’era tanta.

Entre els manifestants, cap pes pesant del PP o de Vox es va perdre la convocatòria. Juanfran Pérez Llorca es va deixar veure a València i va comunicar aquesta assistència per terra, mar i aire. Tots, a més, varen proclamar a crits fervoroses adhesions patriòtiques (espanyoles) i varen instar a deixar la pell per Ceuta. Tanmateix, Pérez Llorca continua la mateixa política de marginació de les associacions de víctimes de la dana i aquesta setmana Carlos Mazón s’ha tornat a desvincular de l’enviament tardà de l’alerta. Per a aquest govern, l’espanyolitat de Ceuta va al davant de les vides dels valencians.