La mort del veí de Castellnou del Bages apunyalat al carrer durant l’últim dia de festa major de Manresa ha commocionat tothom, en especial quan els Mossos han informat de la detenció de dos menors, de 15 16 anys, implicats en l’agressió. Encara es desconeixen molts detalls dels fets, però n’hi ha un que s’ha imposat des del primer relat i és l’origen dels detinguts. Que tots dos siguin d’ascendència marroquina, encara que hagin nascut a Catalunya, els atorga per a determinats col·lectius un plus de culpabilitat i, en conseqüència, l’obligació que siguin castigats de manera exemplar. Apunyalar un home desarmat i fer – ho en grup sembla que no és prou greu perquè a més s’hagi d’insistir en els trets racials dels seus atacants. Com si tenir la pell més morena o el cabell rinxolat fossin característiques clau per definir un assassí. Els fets de Manresa són d’una gravetat extrema i mereixen una resolució ràpida i eficaç per part tant de la policia com de la justícia, però en cap cas s’haurien de transformar en l’escenari perfecte per construir un relat a mida de la ultradreta ancorada en la lluita contra els perills de la immigració i que s’ha autoimposat la suposada defensa d’una societat, la catalana de trets purs, que es veu amenaçada per aquells que venen de fora. Tot i això, el missatge de la consellera d’Interior, Núria Parlon, desmentint els discursos d’odi i les fake news que asseguraven que els detinguts eren joves menors no acompanyats i que vivien en centres tutelats, no aporta solucions de pes. Tots sabem de la gran capacitat de manipulació de les xarxes socials i de com és de difícil intentar contrarestar una informació quan ha agafat embranzida. Davant, doncs, d’una situació que sembla superar de molt les forces públiques i la versió oficial, què cal fer? Simple. Actuar amb la major fermesa en l’assassinat de Manresa però, paral·lelament, també afrontar sense excuses ni pilotes fora i des de tots els àmbits implicats l’increment evident i preocupant de delictes vinculats als joves. Fets més enllà de les paraules.