Pedro Sánchez ha hagut d’afrontar moments molt difícils d’ençà de la seva arribada al capdavant del govern espanyol, el 2018. I també compareixences complicades al Congrés espanyol, però probablement cap com la d’aquest dijous. Sánchez arriba a la cambra baixa més sol que mai i assetjat pels múltiples fronts de la crisi humanitària i migratòria de Ceuta, convertida en un conflicte política, diplomàtic i institucional. Compareix a partir de les 09.00h al Congrés amb la gestió de la crisi migratòria i humanitària de Ceuta en qüestió per l’oposició, els seus socis i els carrers demanant la missió. Cap dels seus socis parlamentaris li donen suport en el seu discurs exculpatori del Marroc sobre la seva responsabilitat en l’entrada de prop de 80.000 persones el 30 i el 31 de juliol a Ceuta procedents del regne alauita. Amb l’afegit que la tesi que defensa Sánchez ha quedat en dubte després de la filtració d’un informe policial que apunta a la participació directa d’agents de les forces de seguretat marroquines en l’allau migratòria. A tot això, cal afegir la fractura del govern que ha evidenciat les compareixences dels ministres al Congrés. Per una banda, les versions contradictòries que van donar els ministres de l’Interior, Fernando Grande – Marlaska, i de Defensa, Margarita Robles, sobre els avisos del CNI previs a l’entrada massiva i, per l’altra, el distanciament entre els membres de la coalició de govern. Mentre els ministres socialistes exculpaven el Marroc, els de Sumar criticaven obertament el paper de Rabat en la gestió de la crisi.

Ceuta és un front més dels molts que té oberts Sánchez, entre els quals destaquen els casos judicials que afecten el seu entorn més proper, com també els casos de corrupció i la falta de suports parlamentaris per tirar endavant els pressupostos.

Una situació de debilitat que el PP aprofita per apujar el to i utilitza la crisi humanitària i migratòria de Ceuta com una arma per polaritzar la societat.