Era el penúltim diumenge d’agost d’un estiu feixuc i canicular. L’actualitat intercalava fenòmens meteorològics extrems vinculats a l’emergència climàtica amb notícies dramàtiques des de Ceuta: gent patint i un estol de carronyaires a l’aguait. A Catalunya, no gaire res de nou. De sobte, van circular unes imatges que trencaven l’ensopiment vespertí general. En la prèvia del partit Elx – Barça, un aficionat culer menor d’edat va ser brutalment agredit per la policia espanyola pel fet de dur una estelada.

Per sort per al menor, hi ha vídeos des de tots els angles possibles de l’agressió dels agents. Es veu com després de requisar – li la bandera independentista diversos policies el persegueixen per atonyinant – lo a cops de porra, als quals el vailet reacciona plantant cara amb un cop de puny. Ja a terra, reduït i immobilitzat, un agent s’hi apropa i li propina un cop de colze a la cara tan fort que li fa rebotar el cap contra l’asfalt.

Des del primer vídeo
que van difondre els mitjans, filmat pels seguidors de l’Elx, es pot sentir com aquests animaven els policies, i cridaven, en castellà: “Fot – li, fot – li fort! Així ja no torna a atrevir – se a agafar una estelada!” mentre celebraven cada cop de porra amb un “Més fort!” i un “A por él, a por ellos” d’infausta memòria.

L’agressió va ser tan fora mida que fins i tot Amnistia Internacional va emetre un comunicat per denunciar l’ús excessiu de la força i exigir responsabilitats al cos policial. “Exhibir una estelada és llibertat d’expressió”, deia l’organització en defensa dels drets humans, i recordava que mostrar – la “no constitueix una incitació a la violència o a l’odi”. També demanava “que es protegeixi” el fet de portar – la i fer – la onejar, i que es “permeti la seva exhibició en els pròxims partits”. El següent partit del Barça, aquest cop al Camp Nou, va ser un mosaic d’estelades i el club ha fet costat al noi agredit, que és soci de l’entitat, oferint – li el seu equip legal.

L’abús tan violent dels agents celebrat pels aficionats rivals i l’actitud del menor agredit, que en comptes d’abaixar el cap s’hi va tornar, van ajudar a convertir els fets d’Elx en un revulsiu en un moment en què l’independentisme trampeja com pot el desencís i l’enuig postprocés. L’enèsim senyal de com d’assedegat de referents està el moviment, orfe de líders i destarotat.

Els qui han volgut defensar l’actuació policial argumenten que l’estelada, malgrat ser una bandera legal i l’independentisme una opció política legítima, provocava els aficionats rivals, que eren espanyolistes, i això en justificava la confiscació –l’ús excessiu de la força ja seria una altra història–. Amb la mateixa lògica, però, per què no es requisen les banderes espanyoles que podrien ofendre i provocar disgust als seguidors catalans, bascos o gallecs que no se senten representats per la rojigualda? La resposta és la mateixa que explica per què l’agressió ha interpel·lat catalans que ni tan sols són independentistes: perquè és una qüestió de catalanofòbia.

El passat 11 de febrer, la plataforma Acción Contra el Odio, de CTXT, va elaborar un “mapa de l’odi dels espanyols” basant – se en una enquesta que van encarregar a 40dB. Segons aquestes dades, els catalans són el segon col·lectiu més odiat a Espanya per raó d’origen, ètnia o nacionalitat després dels menors estrangers no acompanyats entre la gent que simpatitza amb els partits de dreta i d’extrema dreta i el primer col·lectiu més odiat per raó d’origen, ètnia o nacionalitat entre els espanyols que es consideren progressistes. Els bascos estan en cinquena posició i entremig hi ha les persones gitanes i els immigrants en general.

La catalanofòbia a Espanya és una problema tan transversal com menystingut quan s’aborden els odis i les fòbies de la població. El mateix Ministeri de l’Interior del govern espanyol més progressista s’oblida de recollir les dades sobre la catalanofòbia quan fa el seu propi mapa de l’odi. No deu ser que els pilars de l’espanyolitat es fonamenten en l’exclusió de la catalanitat? L’a por ellos de cada dia no prové només dels policies engoril·lats que no tenien cap problema amb els aficionats de l’Elx que corejaven “Heil Hitler” amb els braços alçats i sí amb un menor amb l’estelada, sinó també dels qui, amb coartades intel·lectuals, ridiculitzen la catalanitat i consideren que voler existir com a poble o pretendre viure en la pròpia llengua és un privilegi i no pas un dret.