Una investigació iniciada el 2010, explotada el 2012 amb la detenció d’una organització criminal d’origen xinès. Va ser la primera gran operació contra l’anomenada màfia xinesa, liderada a Espanya per l’empresari Gao Ping. Van acabar imputats ciutadans xinesos, empresaris espanyols, banquers i fins i tot un actor porno, Nacho Vidal, i la seva germana.

La Fiscalia Anticorrupció, al costat de la Unitat de Droga i Crim Organitzat de la Policia i l’Audiència Nacional, van desmantellar aquesta xarxa que s’havia expandit en diferents substrats de la societat. Van destapar l’entrada massiva de productes, que acabaven en el polígon madrileny de Cobo Calleja, dels quals entraven il·legalment el 90%; com tots aquells diners es blanquejaven de tornada a la Xina i per això van utilitzar persones a Espanya que tenien ocults diners en paradisos fiscals i amb la connivència de funcionaris públics per això.

Tot això dirigit fèrriament per Ping i si alguna cosa es torçava hi havia mà dura, pallisses, violència física i amenaces. Per a mostra un botó: quan van ser arrestats el febrer del 2012 només a les oficines es van trobar vuit milions d’euros en metàl·lic.

Ara, després de 16 anys de tota la tasca policial i judicial, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han tancat acords de conformitat amb 64 dels acusats i s’han retirat 9 acusacions (entre elles la d’Ignacio Jordá, més conegut com a Nacho Vidal).

La pena sol·licitada de més entitat, de 36 anys, per a un dels estrets col·laboradors i lloctinents de Gao Ping, Lin Wei, s’ha quedat en sis anys i tres mesos de presó, substituïda per multes per evitar el seu ingrés efectiu a la presó. La condemna és per delictes d’organització criminal, suborn actiu, amenaces, detenció il·legal, blanqueig de capitals i sis delictes contra la Hisenda Pública.

L’Audiència Nacional ja ha dictat la sentència de conformitat, donant per provat tota l’activitat d’aquesta gran xarxa mafiosa. Tot i això, encara queden 33 acusats que han decidit no pactar, entre ells el mateix Gao Ping, que s’enfronta a 47 anys de presó, i el seu mujer Lizhen Yang, per a qui la Fiscalia demana 33 anys de presó. No obstant això, fonts jurídiques expliquen que encara no hi ha data d’enjudiciament però amb tota probabilitat la vista no serà el 2026.

La sentència, dictada per l’Audiència Nacional el passat 13 de juliol, dona per provat que l’organització criminal utilitzava els diners no declarats per a cap altre tipus d’activitats ilícitas como la realització de préstecs entre miembros de la comunitat xinesa a uns interessos altíssims, amb la devolució garantida per mitjà de la intimidació.

Una altra part dels esmentats diners, recullen la resolució, era utilitzat per a la compra de propietats, tals com vehicles i immobles i, així, poder anar aflorant els beneficis obtinguts de les activitats il·lícites de l’organització.

La xarxa de la màfia s’expandia per tot el territori i altres països. Hi havia creada tota una xarxa per blanquejar els diners amb l’ajuda, entre altres, d’un empresari català, Rafael Pallardó, qui també s’ha conformat i ha aconseguit reduir la petició de pena de 15 anys a la d’un any i mig. Segons recull la sentència, l’empresari recollia a Madrid freqüentment grans quantitats de diners d’algunes de las personas investigades i les traslladava físicament a altres llocs entre ells Andorra, a la “BPA” (“Banca Privada d’Andorra”).

És en la via Pallardó on surt relacionada María José Jordá, àlies Cote, qui també ha pactat una pena d’un any i mig de cárcel. Colaboraba amb l’empresari català en les trameses de capital fora dels cursos legalment establerts, mitjançant amb les entitats bancàries d’Andorra.

La germana de Nacho Vidal mantenia una relació sentimental amb Pallardó. Figurava com a apoderada de Vidal Productions, “la qual cosa li permetia emetre factures fictícies, suport a les transferències internacionals, per justificar – les”. Participava, segons la sentència, en una activitat de distribuir diners en efectiu, donant – li cobertura mitjançant facturació fictícia.

Jordá és qui realitzava les trasferencias des dels comptes del seu germà, de les de la dona d’aquest, Francesca James, o de les de la seva pròpia mare. “Ignacio Jordá desconeixia que la seva germana realitzava aquestes trameses de capital fora dels cursos legalment establerts i que col·laborava amb Pallardó en aquella activitat”, per la qual cosa finalment s’ha retirat l’acusació contra ell.

En la causa consta una conversa en la que es recoge que la via de Pallardó es quedaria petita per a las necesidades de treure diners de l’organització criminal investigada, ja que poden arribar a treure diners d’Espanya, cap a la Xina per un valor d’un milió d’euros setmanals.

Per això es va utilitzar a un altre grup anomenat Chequian, dirigida des de la Xina. Des d’allà es retiraven dels comptes corrientes el diners remesado o transferit, camuflat com remeses de inmigrantes o transferències bancàries.

A més, l’organització comptava amb vinculacions en altres països com Portugal, França, Itàlia, la República Txeca i Hongria, llocs on s’han detectat transports de diners des d’Espanya per part de l’organització.

“La quantitat total de diners que són ingressats en efectiu en entitats bancàries des de l’any 2009 fins a l’any 2012, ascendeix a 60,4 milions d’euros, diners l’origen dels quals està vinculats a delictes precedents de contraban i frau fiscal. De tots aquells diners que són ingressats, s’ha arribat a comptabilitzar un total de 36,9 milions d’euros que és enviat finalment a l’estranger”, recull la sentència.

Per aconseguir tot això, l’organització havia aconseguit corrompre funcionaris inclosos membres de les forces de seguretat de l’Estat. “El nivell de penetració d’aquesta organització en diferents capes de societat espanyola va propiciar obtenir un tracte de privilegi i de favor per part d’alguns membres de l’Administració espanyola”, indica. En la causa consta un document en el qual figuren alguns contactes del Govern xinès, que ostenten els seus càrrecs tant al seu país d’origen com en l’Ambaixada del mateix a Espanya.

I si alguna cosa es torçava, llavors l’organització comptava amb el “Grup de Shandong”, que es dedicava a cobrar préstecs fent servir la violència, el cobrament de deutes per immigració il·legal, vehicles robats, etc. S’ha constatat com Gao Ping era responsable d’impartir ell mateix “justícia”, segons les seves pròpies normes, característica pròpia d’una organització criminal.