Ni que siguis un fidel i rigorós seguidor de les compareixences parlamentàries i les declaracions polítiques –els periodistes devem ser dels pocs malalts que ho fem–, a hores d’ara no saps si el CNI va informar de l’allau humana de Ceuta i, el que és igualment preocupant, si la reforma de la llei d’estrangeria millora o empitjora els drets dels forasters. Pel que fa a la primera qüestió, tot indica que, amb la descaradura dels protagonistes –una ministra i un ministre que seuen de costat però potser ni es dirigeixen la paraula–, la resposta quedarà en l’aire fins a dissipar – se o fins que un jutge hi fiqui la banya. Com que, d’aquest forat negre, no hi podrem pouar res de profit, anem, doncs, a la reforma de les lleis d’asil i d’immigració. Que la reforma estatal era inevitable ho sabem d’ençà del 12 de juny passat, quan la Unió Europea va acordar deu normes d’obligat compliment en matèria d’immigració. O sigui, el famós gir involucionista adoptat per la pressió de la ultradreta que tants governs europeus condiciona.

El govern espanyol hi va votar en contra i caldrà veure si serà capaç d’aprofitar les escletxes que la normativa de Brussel·les ofereix per incorporar certs matisos estatals o si simplement es deixarà arrossegar per l’esclafit ultradretà. En aquest context de controvertida reforma legislativa, Junts tornava a registrar ahir al Congrés una proposició per traspassar a Catalunya les competències d’immigració, un any després que Podem ho rebutgés perquè considerava la proposta racista. Ahir la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, afirmava que Podem ja no té excuses perquè hi han retocat el preàmbul i l’han reduït a qüestions tècniques. L’homòloga de Podem, Ione Belarra, s’afanyava a aigualir les expectatives lamentant, primer, que se n’haguessin assabentat per la premsa, i insistint després que el problema no és tan sols el preàmbul sinó l’articulat i que caldria una reforma profunda de la llei d’estrangeria abans de cap traspàs de competències. Lamentablement, la reforma impulsada pel ministre de l’Interior, Fernando Grande – Marlaska, no sembla pas anar en aquesta direcció. I això que escoltant Grande – Marlaska en la roda de premsa posterior al consell que va donar llum verd a l’avantprojecte de la nova llei, gairebé n’hi havia per anar a destapar cava a la platja d’El Trampolín de Ceuta i compartir – lo amb els campistes africans. Marlaska venia el peix amb frases com la següent: “Es tracta d’un enfocament absolutament garantista i de respecte dels drets humans dels sol·licitants de protecció internacional.” Entremig de tanta eufòria humanitària, però, el responsable d’Interior introduïa frases inquietants com aquesta altra: “Això és compatible amb una regulació que ajudi a gestionar les nostres fronteres i evitar qualsevol possibilitat d’utilització indeguda del sistema de protecció internacional.” Ja som al cap del carrer: val més que ens estalviem la demagògica presentació de Marlaska i busquem l’ajuda dels experts. Per exemple, d’Elena Muñoz, coordinadora estatal del Servei Jurídic i Litigi Estratègic (CEAL), que ahir sortia a la televisió catalana per posar llum a la preocupació. Segons Muñoz, hi ha aspectes de la modificació legal espanyola positius, com per exemple garantir l’assistència lletrada obligada en les peticions d’asil. O en la millora de les proves físiques i mentals als joves immigrants per tal d’acreditar si veritablement són menors d’edat. Però també hi ha senyals inequívocs d’una interpretació restrictiva dels drets dels aspirants, com ara que la presentació de recurs contra el retorn no paralitzi automàticament el procés. Més punts foscos, sobretot el que afecta el concepte “procediment fronterer”, un tecnicisme que es refereix al triatge dels immigrants i a la decisió final de destinar – los a centres temporals d’acollida o repatriar – los. Es preveu el “procediment fronterer accelerat”, que en el termini de tres mesos haurà arribat a una conclusió, quan els activistes en drets humans reivindiquen la validesa del procediment ordinari, que s’allarga a sis mesos i permet avaluar millor les condicions no només físiques sinó mentals. Per acabar, s’estableix que el defensor del poble serà l’encarregat de supervisar la correcta aplicació del procediment accelerat o ordinari, però això no servirà de res si l’entitat no té més recursos. Pel que fa a la moda europea d’externalitzar els centres d’internament a països tercers, la modificació espanyola no tanca aquesta porta de manera clara, i això, evidentment, ja sabem què significa de cara al futur amb segons quins partits al govern.

La conclusió, doncs, de la lletra petita d’un avantprojecte de llei que ja veurem si supera el tràmit parlamentari és aquesta: Europa ha renunciat al seu passat i vol sodomitzar els drets humans dels immigrants, i l’onada de 80.000 persones saltant a Ceuta ha estat l’argument definitiu per fer passar l’Estat espanyol per l’adreçador.