La llibertat d’expressió que es va respectar escrupolosament amb la ultradreta que va envair la plaça de Sant Jaume amb proclames feixistes, racistes i violentes, va decaure amb estrèpit l’endemà a Elx quan qui s’acollia a aquest dret era un jove català que l’únic que feia era portar una estelada i va ser víctima d’un abús policial injustificable. A la vista de les imatges, tan dolorós i humiliant com els cops de porra ha estat un silenci del govern de la Generalitat que s’ha fet etern. Un govern que es reivindica de tots i en aquest episodi no ha defensat un ciutadà agredit. Condemnar els fets amb retard, quan la bola s’ha fet grossa, no s’hi val, i tampoc parapetar – se en una investigació oberta que és una cortina de fum per no haver de valorar un fet prou inequívoc per trobar – hi explicació raonable. Si, com explica la consellera Paneque que li ha fet saber la delegada del govern espanyol al País Valencià, fos cert que no hi havia una instrucció política per retirar estelades, es tractaria d’un nou cas d’abús policial que no es pot normalitzar –episodis prou recents a València, Palma i la Jonquera– i que mereix reprovació immediata per part del govern –sense esperar la compareixença d’ahir– i exigència d’actuacions per depurar responsabilitats. En aquest sentit, la responsabilitat de l’executiu espanyol és flagrant no tan sols pel seu mutisme absolut, sinó perquè la llei mordassa, que ha permès emparar arbitrarietats policials, en lloc de ser derogada com Sánchez va prometre quan era candidat, només ha estat tímidament revisada.

Fets com els d’Elx eren habituals en la mal dita Transició espanyola però es constata que mig segle després d’aquell temps de sacsejades hi ha conductes policials inadmissibles en democràcia que continuen impunes. A banda, l’episodi d’Elx gira al voltant d’un símbol, la bandera estelada, que forma part de la llibertat d’expressió i en aquest sentit té l’empara de la justícia espanyola i del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Demà el Barça s’estrena a casa en la lliga i és d’esperar que el Camp Nou també dicti sentència, com ja va fer en el passat amb motiu de la restricció de drets a què el va sotmetre la UEFA.