He llegit amb estupor que el Servei d’Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE) preveu gastar 20 milions de dòlars per equipar els seus agents amb guants capaços d’administrar descàrregues elèctriques doloroses als detinguts. Em sembla esfereïdor. Quin grau d’humanitat hem perdut perquè algú arribi a inventar i comercialitzar un dispositiu pensat per provocar dolor a una altra persona? La història ja ens ha deixat massa exemples de quan l’ésser humà ha deixat de veure persones i ha començat a veure esclaus, estrangers, enemics o simplement individus que considera inferiors. Aquells temps dels vaixells que creuaven l’Atlàntic per portar persones esclavitzades haurien de formar part d’un passat que no volem repetir. Una persona és una persona, independentment del seu origen, color de pell o situació administrativa. La dignitat humana no pot tenir fronteres. I aquests 20 milions de dòlars? Valdria molt més la pena invertir – los en sanitat, educació, investigació, habitatge o ajuda social. En definitiva, en tot allò que pot fer un món més humà. No necessitem més instruments per fer mal. Necessitem més recursos per cuidar – nos els uns als altres.