“No en tenim prou!” El titular de portada diumenge de l’òrgan oficial de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), el Diari de Prada –sota una fotografia de la vintena llarga d’expedicionaris que divendres van coronar el Canigó com una més de les desenes d’activitats que s’organitzen en el seu marc–, expressa ras i curt el clam de tota la comunitat implicada en la gran cita estival del catalanisme, que aquell dia tancava la 58a edició. I ho feia amb un balanç positiu en tots els sentits, començant pel més fred, el de les dades. Enguany hi van passar fins a 1.072 persones, la meitat de les quals eren alumnes inscrits (533), mentre que la resta es repartien entre participants a les jornades organitzades per entitats externes –l’andorrana, l’algueresa, la menorquina, la de cooperatives, la d’agricultura, la cristiana…–, professorat i conferenciants, protagonistes dels espectacles paral·lels, organització i periodistes acreditats. Una xifra notable, similar a la d’anys anteriors, que no esborra tanmateix la percepció que els cursos i activitats van ser més concorreguts que en els últims anys, alimentada per la realitat que alguns dies la cantina va fer curt en les previsions de menjar per l’allau de persones, moltes potser no inserides en cap de les categories anteriors, que havien passat pel Liceu Renouvier i havien comprat el tiquet per dinar o sopar.

Això sí, si bé continua sent el principal i de fet un dels pocs fòrums avui que reuneix gent i temàtiques de tots els Països Catalans sense excepció, el Principat, amb un 80,4%, n’aclapara encara la procedència, i el 20% restant es reparteix entre el País Valencià (6,4), les Illes (6,1), la Catalunya Nord (4,1) i la resta dels territoris (2,9%). A més, l’UCE encara arrossega una altra descompensació, la generacional, verificable amb l’edat dels alumnes. Gairebé dos de cada tres, el 62,9%, eren majors de 55 anys –molts d’ells incombustibles que repeteixen cada any–, i tot just el 20,4% eren menors de 30.

Xifres a banda, els responsables de l’UCE no es cansen de destacar la qualitat i diversitat dels cursos que s’hi imparteixen, amb professors i ponents de nivell que cerquen a més temes d’actualitat d’interès: ciències de la natura sobre l’emergència climàtica, tecnologia sobre la IA o turisme, que debutava enguany, però també economia, història, literatura, llengua, pensament, ciències de la salut… Diumenge ho destacava en la cloenda el conseller de Política Lingüística, Francesc – Xavier Vila, que els definia com a “espais de transferència horitzontal només separats per un envà”. “És una valuosa oportunitat que hauríem de saber potenciar com a antídot del tancament disciplinari”, emfatitzava, alhora que subratllava que la cita afavoreix sobretot les zones del país “més minoritzades, i on es pateix amb més força l’embat de les polítiques contràries a la llengua”. “És un espai idoni per fer preguntes autocentrades i buscar respostes que se centrin en les nostres necessitats nacionals”, cloïa, tot encoratjant a continuar la tasca, potenciar el rigor i ajudar així a “fer entendre que la llengua catalana és una eina poderosa”.

Més enllà del contingut acadèmic, l’UCE ha tornat a ser un espai de commemoració de referents històrics del catalanisme (des de Jaume I a Antoni Gaudí, passant per Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep Irla, Blai Bonet o Muriel Casals), però també el fòrum reflexiu i calmat triat per primeres espases de la política, com els secretaris generals de Junts i ERC, Jordi Turull i Elisenda Alamany, a més de l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, per pronunciar – hi conferències de pes sobre el futur del catalanisme i del país. Ponències, per cert, que han servit per emmarcar debats de fons que possiblement centraran el proper curs polític i més enllà, sobre l’emergència lingüística, la demografia (sí o no a la Catalunya dels 10 milions?), la immigració, la identitat, l’auge de l’extrema dreta o, un clàssic ja, la unitat de l’independentisme. Que si bé continua lluny, almenys la dels partits, com a mínim sembla menys impossible en la base, en constatar – se a Prada que s’han rebaixat les hostilitats que en els últims anys havien patit, sobretot, els dirigents republicans.

Vora 60 anys després, hi continua havent ganes d’UCE, però no és menys cert que, en el fons, el titular del Diari de Prada expressa també un temor de fons, el de la continuïtat. La cita s’ha habituat a caminar sobre el precipici, i els patiments econòmics són la cançó de l’enfadós de cada any. A l’esgotament propi que ja suposa organitzar una empresa així, doncs, s’hi suma l’erosió per la incertesa en el finançament que la fa possible, que ara ha arribat al límit. I és que si els diners de la Generalitat, els principals, l’any passat es van pagar al maig, enguany s’han ingressat a final de juliol, i gràcies a la intervenció, només quan es va fer pública la desesperació, de la consellera d’Universitats, Núria Montserrat, tot i que altres fonts del govern justifiquen que s’esperava a l’aprovació del pressupost de la Generalitat. “Em complau que s’hagi redreçat, però no és el primer any i posa en dubte tot l’esforç dels qui ho preparen”, advertia en la cloenda el president de la fundació de l’UCE, Joandomènec Ros, que vessava una forta crítica sobre un govern socialista que, per cert, a banda de Vila, no ha enviat cap representant a Prada.

Els organitzadors també han vist baixar els fons del Departament dels Pirineus Orientals, tot i els esforços de dirigents nord – catalans com Nicolas Garcia, i han hagut d’afrontar reformes i reparacions imprevistes a l’alberg Pau Casals, que cogestionen a Prada mateix. Però tenen el compromís del govern que a l’octubre rebran el 80% dels diners promesos el 2026, i subratllen el conveni signat amb l’Associació Catalana de Municipis. A més, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, anunciava diumenge que l’any vinent ampliarà l’aportació “fins a doblar – la”. “Tota pedra fa paret”, clamava. En dies anteriors, el president del Parlament, Josep Rull, o el líder d’ERC, Oriol Junqueras, es comprometien igualment a donar a la cita tot el suport que estigui al seu abast. I el rector, Jordi Casassas, anunciava que es crearà un consell social de l’UCE, amb personalitats de prestigi, amb què esperen arribar a àmbits nous que els puguin “ajudar des del sector privat”.