L’independentisme continua sense unitat, sense estratègia, sense que els lideratges es puguin exercir de manera clara i lliure. Però, a diferència dels darrers anys, hi ha ambient. No sempre bo, veient el que va passar a Igualada, però hi ha ambient. No vull treure ferro de l’escarni fet a Aliança. És un mètode que no compartia quan la PAH o l’Esquerra independentista ho feien contra CiU, i tampoc el justificaré ara. Tot i que a vegades sembla que els extrems es necessitin mútuament.

Més enllà d’això, l’agost ens ha donat una Universitat Catalana d’Estiu amb un cert punt de proposta i d’energia renovada de Junts i Esquerra, partits centrals de l’independentisme, amb presència de Rull, Turull, Borràs, Junqueras i Aragonès: refer el relat de l’independentisme; recuperar la iniciativa i la capacitat de gestió; autoestima, grans majories i unitat; identitat inclusiva, llengua, seguretat; la Catalunya dels 10 milions; immigració; cent anys dels Fets de Prats de Molló, etc. Més proposta i menys crítica. Més idees de futur i menys anàlisi del 2017. No és una proposta coordinada, cadascú hi diu la seva. No hi ha una mínima unitat ni cap guió compartit. Però sembla que comencen el curs amb coses a dir. I amb ganes d’anar a la manifestació de la Diada. Tant els que no hi han deixat d’anar com els que sí que van deixar d’anar – hi, com els que sembla que no els hi volen “però tira”. Tornar a ocupar físicament l’espai que creuen que els correspon. Sembla que qui ha decidit el lema de la manifestació l’ha encertada: “Hi soc. Hi som. Independència”. Torna a haver – hi un cert ambient. La gent es mou i ningú no s’ho vol perdre.

A l’altra banda també hi ha ambient. A Elx, la policia espanyola retirant estelades i agredint menors d’edat va recordar que hi ha símbols que els provoquen una reacció immediata. No és una represa. I encara menys una victòria. Però hi ha ambient. No és poca cosa.