L’alta tensió no para de créixer dins dels aparells de l’Estat. No hi ha hagut cap pausa estival. La tensió interna ha augmentat a causa de la desaparició de Sánchez en la creixent crisi humanitària i colonial amb el Marroc. Va interrompre les vacances un parell d’hores per delegar la coordinació al ministre de Política Territorial. Abans quatre ministres van fer declaracions rotundes sobre aquesta crisi suplint l’absència de Sánchez: Marlaska, d’Interior; Robles, de Defensa; Puente, de Transports, i García, de Sanitat. Però les declaracions eren contradictòries sobre el retorn o no dels qui van creuar la frontera. En pocs dies el greu problema humanitari i migratori va derivar en dues altres direccions: en una disputa sobre la sobirania dels enclavaments colonials, i en un enfrontament a la UE sobre l’espai Schengen. El Marroc ara no juga com Turquia amb l’aixeta de migrants (el 2022 no sabem què va negociar el PSOE a canvi de deixar de donar suport al poble sahrauí). La conjuntura actual fa que el Marroc tingui d’aliats enemics declarats d’Espanya. Trump i Netanyahu. Ara el Marroc reclama els cossos dels migrants morts i tots els menors. Amb molt retard Sánchez anunciarà avui un comandament únic davant del guirigall de declaracions dels seus ministres. Sánchez, a més de l’encerclament del poder judicial, sap que no tindrà pressupostos si no compleix a cedir la clau de la caixa i la competència d’immigració a Catalunya. ERC i Junts, amb credibilitat molt diferent, es juguen la darrera oportunitat per fer – se valer de nou com a nació amb un projecte propi contra el xantatge de la por.