L’estiu del 2017 havia de ser l’estiu del referèndum d’autodeterminació. De la preparació de l’1 d’octubre. Del desafiament a l’Estat espanyol. De votar per decidir el futur de Catalunya. Però el 17 d’agost aquest embat sobiranista va quedar en un segon pla i totes les mirades es van centrar en Barcelona i a Cambrils.

Faltaven deu minuts per a les cinc de la tarda quan una furgoneta va irrompre a tota velocitat per la Rambla de Barcelona, que era plena a vessar majoritàriament de turistes. El vehicle va entrar per la plaça Catalunya i durant uns 530 metres va zigzaguejar deliberadament per atropellar el màxim nombre possible de persones. Una massacre. Hi van morir quinze persones i més d’un centenar van quedar ferides. El conductor, Younes Abouyaaqoub, va aturar el vehicle a l’altura del mercat de la Boqueria i va fugir a peu pel Raval, enmig del caos. Va arribar fins a la zona universitària, a prop del Camp Nou, i allà va apunyalar un jove per robar – li el cotxe. Poc després es va saltar un control policial a l’avinguda Diagonal, va ferir una agent i va aconseguir escapar. Durant quatre dies va ser el criminal més buscat del país.

Però mentre la policia cercava el sospitós i el sistema sanitari es bolcava per atendre els ferits de la Rambla, la matinada del 18 d’agost es va rebre l’avís d’un altre atac terrorista, en aquest cas a Cambrils. Cinc joves circulaven amb un cotxe i a l’entrada del municipi van bolcar. Els ocupants van baixar armats amb ganivets, destrals i falsos cinturons explosius tot atacant els vianants. Van arribar a matar una dona i van ferir diverses persones fins que dos agents dels Mossos els van matar a trets.

I Abouyaaqoub? On era? La policia va anar seguint el seu rastre fins que el 21 d’agost de 2017 una veïna el va reconèixer, a Subirats, i la policia el va abatre després que el terrorista els amenacés amb uns cinturons que semblaven explosius –al final van ser falsos– i amb crits d’Allahu akbar (‘Al·là és gran’).

La cèl·lula estava desarticulada, però hi havia moltes preguntes en l’aire. Els joves terroristes eren de Ripoll, la majoria eren fills de famílies marroquines. Havien crescut a Catalunya, havien anat a escoles catalanes, parlaven català i castellà, treballaven o estudiaven i, de portes enfora, molts veïns els consideraven plenament integrats. Què havia passat, doncs? Com havien fet aquest pas? Un dels detonants principals va ser l’arribada a Ripoll de l’imam Abdelbaki es – Satty, que va exercir una forta influència sobre el grup. Durant mesos els va anar captant, els reunia fora de la mesquita i els transmetia una interpretació extremista de l’islam.

Un altre interrogant és com havien preparat l’atac a Barcelona i Cambrils? El pla inicial era perpetrar atemptats simultanis de gran envergadura amb furgonetes bomba, explosius i, probablement, cinturons explosius en llocs emblemàtics del país com la Sagrada Família o el Camp Nou. Durant mesos havien treballat en un laboratori clandestí en un xalet d’Alcanar, on acumulaven més de 100 bombones de butà. Però la nit del 16 d’agost, mentre manipulaven els materials, es va produir una forta explosió i van morir dos dels membres de la cèl·lula, entre els quals l’imam. En vista d’aquesta situació, la resta va decidir improvisar el doble atemptat.

El judici del 17 – A va acabar amb només tres condemnats. Els autors materials havien mort entre l’explosió d’Alcanar i les actuacions dels Mossos d’Esquadra a Cambrils i Subirats.