Totes les formes de feixisme es combaten, per mitjans pacífics, és clar. A vegades, però, ignorar – les pot ser una bona estratègia. M’explico. Dissabte, el grup supremacista blanc Save Europe Act va convocar un acte a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, un dels diversos que es duen o que es duran a terme arreu d’Europa per donar a conèixer aquest moviment xenòfob i feixista, que, segons els seus líders, té com a objectiu “tornar a una Europa blanca, cristiana, ètnicament pura i sense mestissatge”. Hi van aplegar una cinquantena de persones; per tant, un fracàs total si es té en compte que la majoria eren de l’organització. Sense menystenir les més de 300 persones que van contraprogramar l’acte amb una concentració antifeixista a la mateixa plaça, segurament, en aquest cas, hauria estat millor deixar – los fer, amb el parany de la llibertat d’expressió i de reunió –i dic parany perquè aquests dos drets fonamentals no haurien de ser una coartada per expressar barbaritats–. Haurien passat sense pena ni glòria.

Tot i així, és molt lloable la iniciativa de l’alcalde de Barcelona d’elevar a la fiscalia els missatges expressats durant la concentració a la plaça de Sant Jaume. El risc, seguint el mateix raonament, és que es converteixi en la millor publicitat de l’acte dels supremacistes.

Amb ganes, als qui es van manifestar dissabte, als espanyols, és clar, els diria que el xoriço i el pernil serrà tan espanyols i catòlics que mengen segurament els fabriquen els immigrants que, mal pagats i explotats, ells volen fora. Això, però, seria donar – los massa corda i seria contradictori amb el contingut d’aquesta crònica.