Dia 24 d’agost del 2026, diada de Sant Bartomeu, es compleixen 9 anys del misteriós assassinat d’en Marc i la Paula a Susqueda. Als entorns del pantà, s’hi veuen alguns visitants curiosos que miren l’embassament, ara al 80 per cent de la capacitat, i només un bon observador veu el detall que recorda el crim: les lletres P i M, en un marge escarpat vora l’aigua, que acompanyaven les flors i els poemes que hi ha anat posant un enigmàtic personatge que no es deixa veure. A l’antiga pedrera, per on van transitar els darrers metres de la seva ruta en Marc i la Paula, s’hi veuen encara beines. Susqueda és terra de caçadors i de punteria. Allà s’hi dispara. Però no són del calibre de l’arma que, segons els perits, va matar en Marc i la Paula. Una arma que la investigació, enfocada a culpar Jordi Magentí, l’home que pescava a la Rierica, ara negada per l’aigua, no ha pogut trobar. No hi ha proves, només indicis, i després de 9 anys, i 9 relleus de jutge, l’actual instructor, Carlos Gómez, vol desencallar el cas i ha posat una data límit perquè li portin tots els informes que falten: el 30 de setembre.

En 9 anys, la memòria es difumina i és més difícil trobar testimonis. Però la història criminal és plena de casos que s’han resolt passat molt de temps per l’aparició d’un testimoni que guardava alguna dada clau: el segrest d’Olot, la noia enterrada en un bidó a Lloret, el crim de Cabanes… A Susqueda, un testimoni que va entrevistar Bartomeu Soler a la pedrera mentre es feia l’operatiu de recerca d’en Marc i la Paula, després de la desaparició, recorda que Bartomeu Soler, l’eremita que vivia a la barraca, el que millor coneixia el pantà, duia esgarrapades als braços. En Bartomeu li va explicar que s’ho havia fet amb les romegueres, tot desbrossant. Però a l’interlocutor li va fer l’efecte que eren d’urpades. El testimoni, agent de l’ordre que ja coneixia en Bartomeu, va fer arribar la informació als Mossos que investigaven el cas, recomanant fer un seguiment de l’eremita perquè li van semblar que no deia la veritat. L’informe de tancament d’autòpsia presentat aquest estiu assenyala que en Marc es va defensar del seu assassí. L’existència de residus de trets detectats a la ferida d’una mà denota que era molt a prop de l’assassí i que va posar la mà per mirar d’evitar l’impacte. Podria haver esgarrapat l’homicida? No és podrà saber. Els forenses no van poder agafar mostres biològiques de sota les ungles d’en Marc per obtenir ADN (un mètode forense que ha permès identificar més d’un criminal) perquè el cos, trobat dins l’aigua 32 dies després del crim, estava massa deteriorat. Si s’hagués tret, la comparativa amb l’ADN d’en Bartomeu hauria resultat difícil. Soler, mort en estranyes circumstàncies el 2019, va ser incinerat i les cendres es van escampar al costat de la barraca. A banda d’aquest testimoni, disposat a testificar al jutjat, un rastrejador que amb el seu gos va ajudar en la recerca de la parella també va explicar que en Bartomeu tenia unes lesions als braços. A ell li va dir que havia agafat una mena d’al·lèrgia que li havia com cremat la pell d’haver – se rentat a l’aigua del pantà al final de la desembocadura del torrent del Borni perquè era contaminada. I li va dir que no deixés que el gos, en Flipper, s’hi acostés. Però el gos va beure aigua i no li va passar res. A pocs metres dins l’aigua, el 26 setembre del 2017 hi van trobar el cos del noi. Com es va fer les misterioses lesions en Bartomeu? Gran interrogant.