El que de bon principi semblava la serp d’estiu d’aquest any, que desapareixeria de l’actualitat amb la mateixa velocitat que hi va sorgir, s’ha convertit en una autèntica plaga: el “repte marró”. Vostès ja deuen saber –espero més per haver – ho llegit que no pas per haver – ho patit en primera persona– que l’esmentat repte consisteix a defecar a les piscines, fer – ho viral en l’anonimat de les xarxes i obligar a tancar les instal·lacions per motius d’higiene. Una pràctica més aviat idiota perquè qui la du a terme sembla que no s’adoni que cal submergir – se prèviament a l’aigua que pretens emmerdar. En fi, de porcs i de truges que per mandra d’anar al lavabo orinen a la blavor clorada sempre n’hi ha hagut, però no pas fins al punt d’evacuar aigües majors, com ara passa cada vegada en més piscines de Catalunya. Les últimes, les del Caribe Aquatic Park de PortAventura, que aquesta setmana van ser tancades una estona després de descobrir excrements flotants i reobertes una vegada assegurada la neteja i desinfecció. Les instal·lacions afectades van ser dues, una de nens i l’altra d’adults, circumstància que permet sospitar que no és pas quitxalla l’autora de la marranada, perquè els monitors no els permeten llançar – se a la piscina dels grans.

Vivim en una època digitalment embogida en què fer el brètol –en política, a l’escola, a la piscina…– sembla que reconforti i obtingui fins i tot reconeixement. El líder del PP, per exemple, deu trobar divertit fer el brètol davant la crisi humanitària de Ceuta, proposant al govern espanyol que incompleixi la llei per resoldre el problema. Perquè repatriar les 500 nenes sense aplicar cap tràmit individual, ni verificar la seva situació personal, ni fer prevaldre la seguretat de les menors, tal com pretén Alberto Núñez Feijóo, pot tenir conseqüències judicials. Li ho ha recordat el ministre de Transports, Óscar Puente, un altre que, d’emmerdar les xarxes, en sap un niu. Puente ha rescatat la resolució de l’Audiència Provincial de Ceuta que el setembre del 2025 va condemnar per prevaricació l’exdelegada del govern a la ciutat autònoma per haver executat devolucions de menors sense respectar el procediment legal. Per acabar d’amorrar Feijóo a terra en el dia d’ahir la fiscal de menors, Teresa Gisbert, deia a la Cadena SER, categòrica: “Que es deixin de bestieses, la llei és clara: els menors no poden ser retornats de manera automàtica.”

El “marró” no el tenen només els populars amb un lideratge tan de fireta com el del gallec, el tindrem tots nosaltres si mai arriba a La Moncloa. I això que l’actual govern de coalició entre el PSOE i Sumar s’ha cobert de glòria –per no emprar una paraula més escatològica en el context d’aquest article– amb la gestió de l’onada humana provinent del Marroc que ha deixat 10.000 persones campant per la zona. Desallotjar per la via d’urgència un campament de barraques improvisat en una platja per traslladar centenars d’immigrants a un aparcament d’asfalt bullent sense tenir a punt les tendes que els havien d’aixoplugar és un exemple de manca de coordinació insuperable. Es veu que el vent havia fet volar les tendes i encara no les havien pogut restablir. Equipar els policies i militars amb mascaretes quirúrgiques caducades des del 2022, tal com denuncien els sindicats, és un altre exemple d’incapacitat o desídia. Han passat prou dies perquè el drama de Ceuta, tant per als residents com per als immigrants, sigui insostenible. I Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo l’han ben guanyat, el seu “repte marró”, perquè, en lloc d’arremangar – se per buscar solucions, s’hi han cagat a sobre. Tampoc en surten ben parats el Vaticà i la Comissió Europea. El primer, destituint Massimo Biancalani, el mossèn dels immigrants, que treu de polleguera la ultradreta italiana per haver allotjat 250 irregulars a la seva parròquia de la Toscana. Segons el Vaticà, havia desatès els altres feligresos. I pel que fa a la Comissió, pressionant l’Estat espanyol perquè incompleixi la seva pròpia legislació llançant un missatge lamentable sobre la seriositat institucional d’un continent que traeix els seus principis fundacionals i comença a fer pudor de… en fi, tal com diria Clint Eastwood a Caçador blanc, cor negre, vostès ja saben com acaba la frase.