La historiadora i antropòloga Carme Parramon va morir dijous als 78 anys. “Activista veïnal i feminista que sempre va lluitar per l’Hospitalet i per una ciutat on viure – hi amb tots els drets”, expressava ERC de l’Hospitalet. Parramon va estar especialment vinculada al barri de la Florida, on va desenvolupar bona part de la seva trajectòria acadèmica, associativa i de recerca, centrada en els moviments migratoris i socials de la zona.

Natural de Barcelona, es va establir al barri de la Florida amb 23 anys. El seu pare, José María Parramon, era el fundador de la prestigiosa editorial Parramon Ediciones. Es va llicenciar en història i es va especialitzar en investigació bàsica i aplicada en antropologia social i cultural. Posteriorment, va formar part de l’equip docent del departament d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La influència acadèmica i cultural que va rebre des de casa va contribuir a apropar – la a la recerca i a l’activisme social. Integrada al Centre Social de la Florida, va participar activament en el teixit associatiu de l’Hospitalet durant els anys setanta. En aquell context va coincidir amb figures com ara Carmen Díaz i Joan Saura, i va militar en el PSUC. La formació va tenir una forta representació en les primeres eleccions municipals democràtiques i va formar part del consistori en coalició amb els socialistes.

L’any 1986 va assumir la direcció de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat, un càrrec que va mantenir durant gairebé trenta anys, fins a la seva jubilació, el juny del 2013. Paral·lelament, va impulsar el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, fundat l’any 1984, des d’on va continuar treballant en la recuperació i divulgació de la història local.

La seva tasca investigadora es va centrar especialment en l’estudi de les migracions internes a Espanya, sobretot les que van arribar a Catalunya durant el franquisme. Parramon hi va incorporar una marcada perspectiva de gènere, una mirada encara poc habitual en els treballs de finals del segle XX. Entre les seves nombroses publicacions destaca la tesi de llicenciatura, que va donar lloc al llibre Similituds i diferències. La immigració dels anys 60 a l’Hospitalet. El treball analitzava les experiències de les diferents poblacions procedents d’Espanya i els seus processos d’integració al territori.

També va publicar diversos treballs sobre l’activisme femení a l’Hospitalet durant els darrers anys del franquisme, en un període en què les dones van tenir un paper destacat en la lluita antifranquista i en la promoció d’iniciatives socials.