La calor afluixa, els problemes no
Avui, , 21-08-2026Després de setmanes d’una calor insuportable, ahir el cel va decidir abaixar els fums. Les tempestes van irrompre amb vent, pedra i pluges intenses arreu dels Països Catalans, i els termòmetres van començar finalment un descens que hauria de retornar – nos a les temperatures pròpies d’un mes d’agost. Que en aquest moment hàgim de celebrar la normalitat meteorològica com una conquesta, ja explica prou bé l’estiu que estem passant. No arriba el fred: simplement deixarem de rostir – nos.
L’alleujament, però, no va ser plàcid. El temporal va colpejar amb especial violència la Ribera Alta i la Ribera Baixa, al País Valencià. A Sumacàrcer es van registrar ratxes de fins a 149 quilòmetres per hora i a Alzira van arribar als 143. El vent va fer caure arbres, va tallar carreteres i va ensorrar part de la coberta de l’església de Santa Caterina, sense causar ferits. Els esclafits humits també van afectar Corbera i l’Alcúdia, i a Polinyà de Xúquer la temperatura va caure gairebé vint graus en pocs minuts: dels 37,7 als 18,1. Després de tants dies desitjant que baixessin els termòmetres, el cel va complir el desig amb una brusquedat que ningú no havia demanat.
La caiguda d’un arbre entre Alzira i la Pobla Llarga va provocar retards als trens de rodalia, mitjana i llarga distància. Fins i tot quan arriba l’aire fresc, el ferrocarril troba la manera de continuar escalfant els passatgers. A Catalunya, Protecció Civil va activar l’alerta de l’Inuncat, i el Meteocat va elevar al màxim de sis sobre sis l’avís per temps violent. El Vallès Oriental, el Maresme, la Selva i Osona van entrar en alerta màxima per la possibilitat de pedra, ratxes superiors als noranta quilòmetres per hora i fins i tot esclafits i tornados. També es va reforçar la vigilància per possibles crescudes sobtades en barrancs i rieres de la conca de l’Ebre.
El temporal s’ha d’allargar almenys fins dissabte, amb el divendres com la jornada potencialment més complicada, especialment al Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp. El fort onatge també va obligar a prohibir el bany a Cunit, Cubelles, Calafell i bona part de les platges de Tarragona. Després de demanar – nos durant dies que no sortíssim al migdia per la calor, les autoritats ens van recomanar que no anéssim a l’alta muntanya per les tempestes i que tampoc entréssim al mar. L’estiu del 2026 no dona treva: només canvia d’amenaça.
Acabem de passar 20 dies amb temperatures de 40 graus o més en algun punt de Catalunya, una xifra mai registrada. El 2025 ja semblava extraordinari amb 16 dies; el 2003, l’estiu canicular en anys considerat irrepetible, en va tenir 12. L’Observatori Fabra va arribar aquest juliol als 40,9 graus, el màxim d’una sèrie iniciada el 1914, i les Terres de l’Ebre i el Pla de Lleida han fregat els 44. Un parell de tempestes poden netejar l’ambient, però no les estadístiques. Al pas que anem, aviat haurem de deixar de parlar d’onades de calor: una onada pressuposa que, tard o d’hora, el mar torna al seu lloc.
A Ceuta, mentrestant, el vent també va fer caure tendes, però les persones que havien d’ocupar – les no tenien una casa on tornar. Prop de 1.700 migrants van ser desallotjats de la platja d’El Trampolín i traslladats a peu, sota escorta policial, als campaments temporals de Loma Margarita i El Embolsamiento. Els van separar entre subsaharians i magrebins, per evitar més enfrontaments. El dispositiu va ser ordenat i no hi va haver incidents, però l’ordre administratiu no converteix necessàriament una emergència en una solució.
El vent de ponent havia tombat gairebé tota la trentena de tendes militars instal·lades a El Embolsamiento i alguns dels migrants van haver d’esperar sota el sol mentre es reconstruïa el campament. Hores després del desallotjament, unes 500 persones van tornar a la platja i van obligar a suspendre les tasques de neteja.Potser hi van anar a buscar les seves pertinences; potser volien tornar – hi a dormir. La platja es pot buidar, les barraques es poden desmuntar i la sorra es pot netejar, però una crisi humanitària no desapareix perquè deixi d’entrar a les fotografies.
Més de 3.500 persones haurien arribat a dormir al ras a El Trampolín. El Col·legi de Metges de Ceuta parla d’un col·lapse sanitari sense precedents, amb professionals esgotats i casos de sarna i gastroenteritis afavorits per l’amuntegament i la falta d’higiene. La Societat Espanyola d’Epidemiologia ha hagut d’aclarir que aquestes malalties no representen cap risc extraordinari per a la població. És una precisió necessària en moments en què la por es pot encomanar més de pressa que qualsevol infecció, i alguns ja preparen el relat abans que arribin les dades. Brussel·les va reclamar informació sobre el possible trasllat de cinc – centes menors a la Península, va recordar que cal protegir els infants vulnerables i va mantenir l’«expectativa clara» que els migrants siguin retornats al Marroc. La Comissió Europea també va assegurar que encara no havia rebut la petició formal d’ajuda que el govern espanyol afirmava haver tramitat. A Ceuta falten places, tendes i personal; entre Madrid i Brussel·les, aparentment, faltava un paper. La burocràcia europea pot ser extraordinàriament precisa fins i tot quan la realitat es desborda.I mentre Ceuta intentava acollir milers de migrants en condicions precàries, Barcelona es preparava per rebre dissabte una manifestació del moviment supremacista Save Europe Act, partidari de la denominada «remigració». El govern municipal va dir que la convocatòria no era benvinguda, però va recordar que només la Generalitat pot impedir – la. Les idees racistes no són benvingudes, doncs, però tenen comunicat el recorregut. Els col·lectius antifeixistes ja han anunciat una resposta al carrer. La crisi migratòria torna a demostrar que les persones travessen fronteres i que l’extrema dreta procura travessar – ne electoralment.Lluny de Ceuta i de les tempestes, els robots xinesos d’Unitree van debutar a la borsa de Shanghai amb una pujada del 629%. Els humanoides salten dos metres, corren més que les persones i ara també s’enfilen a una velocitat desconeguda per a la majoria de salaris. Els Estats Units els han inclòs en una llista negra perquè hi veuen un risc per a la seguretat, mentre els inversors hi veuen una oportunitat de negoci. La guerra tecnològica entre Washington i Pequín ja no es disputa només amb xips i intel·ligència artificial: també té braços, cames i cotització borsària.
(Puede haber caducado)