Tres setmanes després de l’arribada massiva de migrants a la frontera de Ceuta, el govern espanyol va reubicar ahir en dos espais d’acollida temporal 1.800 persones que continuaven vagant i dormint al ras a la ciutat autònoma sense un accés adequat als serveis bàsics, mentre prometia habilitar “molt aviat”recintes similars per a la resta que encara malviuen a la intempèrie. Es tracta d’un pas tardà en la crisi humanitària creada a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, que, lluny d’entrar en vies de resolució, s’ha anat deteriorant per una barreja d’ineficiència de les autoritats espanyoles i d’oportunisme de l’oposició. Des de l’inici d’aquest desgraciat episodi, al govern de Sánchez li han faltat reflexos i, per contra, ha exhibit un excés de descoordinació, amb una desfilada de ministres a la ciutat nord – africana que no ha fet res més que augmentar la confusió i, fins i tot, la indignació, com en el cas de la titular de Sanitat minimitzant el desbordament dels serveis de salut locals. A aquest pobre balanç s’hi ha d’afegir l’opacitat, que sempre alimenta dubtes, com ara la xifra exacta de migrants encara dispersos per Ceuta, el destí dels 25 milions d’euros anunciats per a l’emergència de protecció dels menors i els passos que està duent a terme l’administració per sortir del bloqueig.

Ningú ha dit que administrar una situació com la creada a Ceuta sigui fàcil, però al govern d’un estat que es reclama democràtic i modern cal exigir – li capacitat de donar – hi resposta respectant –com s’ha compromès a fer– la legalitat internacional, especialment en el cas dels menors. Tampoc hi ajuda l’actitud obstruccionista i demagògica del PP, instal·lat en el discurs simplista de l’expulsió immediata, emparant – se ara amb l’aval atorgat per Brussel·les al principi de repatriació de migrants en situació irregular, inclosos menors no acompanyats. Davant d’aquest repte, cal exigir al govern espanyol la màxima eficiència i una gestió professional i responsable d’una crisi que –no ho oblidem– és recurrent al sud d’Europa. Un drama humanitari que la ultradreta utilitza per amplificar els seus missatges racistes, i països com el Marroc, per afavorir els seus interessos geopolítics.