No hi ha dubte que l’allau migratòria de Ceuta ha fet canviar l’opinió de molta part de la societat, partidaris d’un acolliment incondicional. Aquell famós eslògan de “Volem acollir” de fa uns anys, ara ja no es porta. Veure una ciutat amb els serveis assistencials desbordats, menors desemparats, inseguretat ciutadana, milers de persones dormint al carrer, la total incertesa del seu futur, etc., ens ha fet adonar que una regulació estricta era i és necessària. Ningú ha de patir tot això, però la realitat desmunta aquesta utopia.