Cert. Millor no pensar en res més que en tot allò que ens enlluerna. Ficar – te enmig dels boscos i respirar aquella mena de sentor que et fa seva. Deixar – se anar aigua endins d’aquest mar que porta el nom de Mediterrani. I que ens ajunta amb els antics, amb els pobles que trobem arreplegats a Empúries. Les velles civilitzacions que van fer seu aquell racó de meravella anomenat el Golf. De Roses. Pensar en els espais que m’ofereixen el món. El que voldria.

És patètica la nostra vida amb la Història. “L’organització política i social”. D’on han sorgit aquestes veus que amb això que en diem tele, ens passegen pel món endimoniat per introduir – nos endins de les coves fosques? Bé prou que tenim clar el sentiment mental que ens porta a saber – nos dominats, cada dia, cada hora, cada minut i segon. Però, ara va de moros. Una bona colla que han anat cap a la ciutat de Ceuta, travessant el mar del Marroc, és a dir, el mateix Mediterrani. Una ingent quantitat de persones travessant camins i terres, i mar, per ficar – se a una ciutat que no és del Marroc. És Ceuta i pertany a Espanya, com Melilla. No cal dir – ne res més. La moguda intensa i ràpida dels que tenen armes a les mans n’ha fet retornar una allau.

A hores d’ara els comentaristes de les televisions, ràdios i invents secrets han arrossegat paraules enllaçades per a fer ressonar arreu del món que “això és molt perillós!”. N’és arrossegar pel món que els amos de Ceuta s’han indignat i que volen fora aquells estrangers. Però… ens fa falta la plana major de Spain. Amb l’exèrcit al costat de Margarita Robles, ministra de pro. Que un dia ens va defensar els deep state del món. Amb força. Amb passió, diria. I al seu costat, ara, l’acompanya una persona amb tot l’aire de dignitat, Grande – Marlaska. No hi són pas tots.

Queda pendent una gran anàlisi per decidir com cal actuar. No es poden quedar amb fronteres obertes o tancades, segons plagui. Ordenar és el mínim que cal decidir un govern. Però fa ben poc que els comentaristes ja han deixat anar què podia ser un assalt com aquell… Havien previst quatre possibilitats: 1. Els amos del Marroc enviaven nens a Ceuta per fer empipar els espanyols, amos de Ceuta. 2. Que deia el Marroc que Espanya els vulnerava la terra, sense solta ni volta. 3. La finalitat? Pura política. Resulta que tot el món mundial va contra Pedro Sánchez, el president del Gobierno de España, que fa el longuis davant l’amenaça de tot un islam entrant en un no – res al món mundial occidental? 4. El perill d’un desconeixement de fons, en un moment insòlit si Sánchez no compta amb res ni ningú.

Els nois del Marroc n’estan farts, de recórrer turons i afraus, alcen braços de triomf, com si haguessin guanyat una copa del món. Les mans buides sense ni un tall de vidre rodó de triomf. Fins aquí. No hi ha res més.

Però… això que sembla un senzill joc
d’atrapa’m pels camps africans, no sabem pas si té un final gloriós o tràgic. Gloriós ho seria si aquests nois arribats nedant poguessin anar cap als mons de les promeses. Nord enllà. Que què hi farien? Que no ho sabem, ignorants del món, que fa falta tota mena de mà d’obra al món occidental? Els fusters no troben fusters. Els paletes s’ho han de fer sols, els que treballen el ferro tenen ganes de fugir del foc. Doncs aquesta jovenalla els ben ompliria els buits que hi ha arreu dels països rics. Trobarien terres i terres ermes per cultivar i boscos per netejar. Encara queden suros per pelar i verns per a fusta bonica. A molts de llocs hi ha castanyers, sense cremar – se, encara. Són dúctils, per convertir – se en parquet o en cadires, sofàs mòbils. Per lluir la meravella de la fusta de castanya al capçal dels llits. Als boscos hi trobarien pilons de branques per tenir llenya cada hivern. Al bosc hi tindrien visions. Com sempre. Quina petita visió hi troben ara?

S’espera la gran conferència dels rics del món. Han d’analitzar, profundament. Hi estarà aquest gran món d’acord? Llavors, des d’ un altre món poruc, sorgeixen les veus que diuen: “Que ens robaran tota la nostra civilització occidental”! Un interrogant, només. On queda la nostra civilització occidental? Heus aquí el centre àlgid. Mirem “les religions” o mirem altres interessos en parlar de tot això. Globals. Interessos de la globalització.