Si un astronauta incomunicat durant una d’aquestes heroiques missions a l’espai tornés finalment a casa i just abans d’aterrar pogués restablir la connexió al mòbil i llegir les cròniques de Ceuta, trobaria motius per girar cua i orbitar novament lluny de l’apocalipsi. Guerra, invasió, delinqüència i malalties contagioses s’expandeixen per la ciutat fronterera d’ençà de l’entrada massiva d’immigrants i amenacen de saltar a la península, això si hem de fer cas del populisme aspersor dels partits de la dreta i més enllà. Però a qui hem de fer cas, en primer lloc, és als veïns de Ceuta i no és pas veritat que tots els testimonis avalin el relat bel·licista d’en Feijóo i l’Abascal.

És veritat que hem vist dones plorant perquè tenen por que les seves filles surtin de nit al carrer, també botigueres lamentant que no poden obrir el negoci, gent queixant – se que ja fa massa dies que s’ha trasbalsat el seu dia a dia. Tenen raó. Però també hem vist gent de Ceuta perseguint immigrants amb pals i porres i un senyor agredint un periodista perquè es pensava que era un immigrant. Al final la balança de cadascú l’acabarà decantant la nostra ideologia, fins i tot la nostra posició política. És clar que s’ha polititzat la crisi migratòria de Ceuta i Melilla, polititzar les coses no hauria de ser equivalent a potinejar – les. Tornant a la gent de Ceuta, hem vist també sortir a passejar de nit amb el mòbil a la mà activistes d’esquerres desmuntant el daguerreotip apocalíptic. Especialment hem vist Ana Alcalde, treballadora social i influenciadora coneguda com a Hanan, que a més d’expressar contundents al·legats contra el genocidi de Gaza i la necessitat de donar resposta humanitària als immigrants marroquins i subsaharians, amb la seva cabellera rossa trenca físicament el clixé que les dretes adjudiquen a les feministes. Per això la Hanan als populistes els provoca més urticària que la sarna que ha contagiat una vintena de militars. Des d’aquí el desig d’una ràpida recuperació, ningú es mereix la tortura de la gratera perpètua. Per cert, segons un comunicat de l’exèrcit de terra, dos dels contagiats ja ho estaven abans d’anar a Ceuta i es descarta que tot sigui degut al contacte amb immigrants.

La Hanan afirma i repeteix una obvietat que ningú amb mínima sensibilitat humana hauria de rebatre, i que també comparteix la ministra de Sanitat, Mónica García, tot i que en el seu cas hauria de tenir en compte que, en aquest món digitalment embogit, les frases s’han de matisar per evitar que les manipulin. Associar delinqüència i malalties a immigració és xenofòbia. I és clar que ho és, sense que això vulgui dir que després de l’onada migratòria a la zona no ha augmentat el nombre de violacions i malalties contagioses. Vejam: si, per exemple, avui per demà tota una regió espanyola es veiés obligada a desplaçar – se en massa a una regió veïna a causa d’un fenomen natural devastador, a la regió veïna automàticament i per motius purament estadístics augmentaria el nombre de delictes i contagis. Doncs a Ceuta igual: un desplaçament humà d’aquesta magnitud –80.000 persones d’una tacada, i encara en queden a l’entorn de 10.000– és un desafiament innegable, però s’ha d’anar molt amb compte a vincular comportaments reprovables a la condició genèrica d’immigrant, perquè fent – ho es poden animar accions violentes o caceres humanes, aquestes que tant agraden a personatges com en Figaredo de Vox. De les 10.000 persones, lògicament la prioritat han de ser els menors, d’acord amb el darrer cens electoral, 2.168. I el principal escull per fer – ho, ja és gros, el trobem en partits d’estat que aspiren a governar – lo, és a dir, el PP. Quan l’abril del 2025 en aplicació de la llei que preveu atendre qualsevol “contingència migratòria extraordinària” el govern espanyol va donar llum verd al repartiment dels menors apilonats a les Canàries, totes les regions governades pels populars presentaven recursos al Tribunal Constitucional per no acollir – ne cap. Madrid, Aragó, Cantàbria, Extremadura, Múrcia, el País Valencià, les Balears, Castella i Lleó, Andalusia i Galícia. Els recursos encara estan pendents de resolució. Als seus votants els venen la moto de la invasió però la realitat és que el repartiment obeeix a criteris de població, renda per capita i capacitat del sistema assistencial i preveu ajudes econòmiques estatals addicionals.

El nostre astronauta es faria un tip de riure –o de plorar– veient l’astronòmica xifra que tant patiment provoca a l’Ayuso i als seus: a Madrid li tocaven 12 immigrants. I a Catalunya –que actualment té 2.600 menors no acompanyats en el sistema–, a quant elevava la quantitat l’exèrcit invasor? Segons el repartiment canari finalment revertit n’havien de venir entre 20 i 30.

Ara, tip de les travetes del PP, el govern espanyol prepara el repartiment urgent de 500 nenes –primer elles, les més vulnerables– des de Ceuta sense traslladar – ne la tutela a les comunitats i amb la participació d’entitats no governamentals. D’aquestes 500, quantes ens en tocarien a Catalunya? La ridiculesa de la xifra hauria de fer caure la cara de vergonya a més d’un i més d’una.