El dia d’ahir va començar amb una bona notícia: l’Ajuntament de Barcelona ha decidit ampliar les ajudes a comunitats de propietaris que prohibeixin fer pisos turístics a les respectives finques. Les queixes per la massificació turística i per com està alterant la vida als barris, expulsant – ne els veïns i els negocis de tota la vida, sembla que comencen a tenir ressò. Llàstima que la bona notícia es quedi només al titular, perquè quan entres al detall et cau l’ànima a terra, si és que ens queda una mica d’ànima. Resulta que la quantitat de comunitats que han demanat aquestes ajudes puja a l’exigua xifra de… 80. Recordem que a Barcelona hi ha prop de 800.000 habitatges. Malgrat tot, els responsables municipals expliquen que s’han superat les expectatives i que el pressupost previst per a aquest blindatge turístic passarà de 56.000 a 256.000 euros. De fet, les ajudes només serveixen per contribuir a pagar les despeses de gestió del canvi d’usos de les propietats. Per molt que cada petita acció per fer front a un problema com el de l’habitatge i la gentrificació sigui d’agrair, qualificar aquestes subvencions d’èxit, com ha fet el consistori, és fer passar bou per bèstia grossa. Després d’aquesta decepció habitacional encara n’arriba una altra quan l’Associació de Promotors de Catalunya assegura que un 75% dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona no van començar cap habitatge protegit el 2025. L’emergència social per la falta d’un lloc on viure dignament l’estem vivint aquí mateix, i té cara i ulls. Encara que es facin moltes promeses polítiques per intentar solucionar – la, mentre el dret a un sostre continuï vinculat a l’estricta lògica del mercat, totes les solucions que es plantegin són simples embenats per a un trauma que necessita cirurgia. L’operació consistiria a reconèixer realment l’habitatge com un dret humà i no permetre que continuï sent un bé per especular.

Si aquesta emergència és greu, una altra xacra social encara més terrible és l’homofòbia. Entitats de defensa dels drets LGTBI estan demanant que s’investigui com a delicte d’odi la mort d’un jove de 27 anys a Alacant, la setmana passada, arran d’una brutal pallissa que li va clavar un altre jove de 22. No volen que es passi per alt la possibilitat que l’agressió es produís a conseqüència de l’orientació sexual de la víctima.

De fet, en els darrers anys i coincidint amb la proliferació dels discursos masclistes de la ultradreta, l’homofòbia també s’està disparant entre nois i noies joves d’una manera preocupant. Les xarxes en són en part culpables, però tots els que encara riuen amb acudits rancis, també. El més incoherent és que els mateixos homòfobs i masclistes que volen derogar lleis que protegeixen col·lectius vulnerables són els que després fan servir l’argument de la protecció de les dones i els gais per atacar els migrants. A veure si s’aclareixen.

Mentrestant, la crisi humanitària de Ceuta continua escalant. Ni el mateix govern espanyol sap quanta gent malviu a les platges de la ciutat, però sí que sap segur que les 1.500 places d’acollida que ja ha anunciat quedaran curtes. També sembla que hi malviuen els soldats espanyols que s’hi han desplegat i que ocupen unes instal·lacions que estaven en desús i en condicions higièniques diguem – ne qüestionables: estan tenint un brot de sarna. I tot això el PP ho aprofita per atiar el foc i per deixar en paper mullat tot el que al principi de la crisi s’anomenava cooperació institucional. De moment el que sí que sabem és que set ministres compareixeran al Congrés la setmana vinent per donar explicacions de la gestió que s’està fent del drama humanitari.

L’actualitat d’ahir també ens va deixar dues notícies judicials importants als Estats Units. D’una banda, l’inici del judici contra Meta, és a dir contra Mark Zuckerberg, per haver dissenyat xarxes socials perjudicials per a la salut mental dels menors. Com a mínim algú se’n preocupa. L’altre judici és per la mort del raper Tupac Shakur, el 1996. Sempre s’ha atribuït a una baralla entre bandes, i el 2018 un gàngster –el que ara s’està jutjant– es va autoinculpar. Però el cas ha generat tota mena de teories sobre un assassinat instigat des del poder pel compromès missatge polític de Tupac, que atacava les elits, defensava els pobres i denunciava la corrupció i la brutalitat policial. “Tenen diners per a guerres, però no per alimentar els pobres”, rapejava fa tres dècades.