A Alemanya, en les eleccions al land de Saxònia – Anhalt del proper 6 de setembre, l’extrema dreta podria tornar a manar per primer cop des dels anys quaranta. Alternativa per Alemanya (AfD), el partit nacionalpopulista al qual s’ha aplicat un cordó sanitari durant 13 anys, podria governar en solitari en aquesta regió de l’est, segons les enquestes.

L’AfD mostra un ascens en aparença imparable malgrat els seus múltiples escàndols de corrupció i trifulgues internes. Té quadres que parlen amb retòrica nazi i mostra simpaties per Trump i la Xina, amb espionatge demostrat a favor de Pequín. La connivència amb Putin és tan oberta i desacomplexada que volen reprendre l’ensenyament del rus a les escoles de Saxònia – Anhalt. Com en els vells temps de la República Democràtica Alemanya (RDA) i la Unió Soviètica. A més, anuncien escoles especials per als fills de refugiats i les criatures discapacitades, separades de la resta de l’alumnat.

En democràcia, hom acaba per obtenir allò que ha votat. En aquest sentit, Sarah Wagenknecht, líder del partit populista nacionalista d’esquerra BSW, també pro – rus, diu que no té sentit frenar una força política amb més del 40% del vot. Està disposada a facilitar un govern regional de l’AfD.

L’AfD es va fundar el 2013 com a partit de protesta euroescèptic liberal conservador arran de la crisi de l’euro. El seu èxit, sobretot al territori de l’antiga Alemanya de l’Est, va propiciar – ne la gradual radicalització cap al populisme de dretes, fins al punt que la mateixa Marine Le Pen se’n va desmarcar el 2024 i els va fer fora del seu grup al Parlament Europeu. La favorita a esdevenir la propera presidenta francesa, condemnada ella mateixa per desviament i malversació de fons públics, vol demostrar que entre els extremistes encara hi ha classes, mentre prepara el quart i potser definitiu assalt a l’Elisi la primavera del 2027.

Això sí, en el que coincideixen el Reagrupament Nacional de Le Pen i l’AfD, a banda de les corrupteles, és que Putin els ajuda. Els bots russos escampen desinformació per desacreditar els seus rivals, també al land ex – RDA de Mecklenburg – Pomerània Occidental, on el 20 de setembre hi haurà eleccions, en què l’AfD voreja el 40%.

Molts alemanys viuen amb profund desassossec l’avenç irrefrenable de l’AfD fins a vorejar el poder a l’est, sobretot a la part occidental on viu el 80% de la població. El descrèdit de la política a l’AfD no l’afecta, tot i tenir representants objectivament molt més deficients. Facin el que facin i diguin el que diguin, els seus líders sovint impresentables no perjudiquen les perspectives de l’AfD. La raó és que bona part del seu públic no vota per ells sinó en contra dels partits tradicionals que els fan sentir frustració, vergonya i decepció.

El passat 4 d’agost, un conductor d’autobús de l’aeroport de Leipzig – Halle a Saxònia va descobrir per casualitat un dron carregat amb explosius i el va immobilitzar, a prop d’un avió carregat amb subministres militars per a Ucraïna. La utilització d’aquest artefacte tan perillós, presumiblement rus, constitueix un gravíssim atac de guerra híbrida contra un país de l’OTAN. Es va evitar una desgràcia potencialment amb moltes víctimes civils, en cas que aquest avió hagués estat abatut en zona habitada. Tanmateix, les enquestes continuen impertèrrites, amb la molt putinista AfD al capdavant.

L’historiador Davide Cantoni ha assenyalat la coincidència entre els bastions electorals del partit nazi fins a principi dels anys trenta i els llocs on l’AfD obté avui resultats per sobre de la mitjana. Trets culturals, com ara les actituds xenòfobes, poden transmetre’s a través de vàries generacions, sobretot en llocs petits amb poques influències exteriors. Salvant les distàncies òbvies entre tots dos partits, el fet és que l’AfD és objecte de vigilància per part de l’agència federal per a la protecció de la Constitució i regularment se’n discuteix la possible il·legalització. La caiguda del Mur, el 1989, va deixar en àrees en declivi sentiments d’alienació que perduren i es canalitzen amb el vot massiu a l’AfD, que, al seu torn, estigmatitza encara més aquells territoris.

Pedro Sánchez, responsable últim de les imatges de desbordament a Ceuta vistes arreu del món, ha fet un regal electoral al populisme filoautoritari. L’extrema dreta europea tocarà més poder. A l’Estat espanyol, on de fet l’ha tingut sempre, també. Serà el revulsiu que ens cal a Catalunya?