Qui va tenir l’oportunitat de visitar en més d’una ocasió la Xina als anys 1990 i principis dels 2000 podia palpar el canvi imparable que es produïa gairebé cada any, especialment a les grans ciutats: apareixien gratacels com bolets, milions de cotxes substituïen ràpidament les bicicletes que abans omplien els carrers, grans autopistes i trens bala s’escampaven per tot el país… Tot això va tenir un preu, naturalment. Aquest país d’història i cultura mil·lenàries, sacsejada al segle XX per dècades de règim comunista, va abraçar el capitalisme i es va transformar en pocs anys en la segona potència econòmica mundial. Centenars de milions de persones van emigrar del camp a la ciutat i la modernitat ho va arrasar tot.

Huo Meng (Hunan, 1984) va ser testimoni de tots aquests canvis i s’ha inspirat en records personals i familiars per rodar Vivir la tierra , pel·lícula amb què va guanyar l’Os de Plata al millor director de la Berlinale del 2025. És la segona part d’una trilogia que va iniciar el 2018 amb Guo zhao guan. Un nen és el protagonista principal de la pel·lícula, ambientada en el 1991 a Hunan, una província al marge del riu Yangtze. Al llarg de les estacions d’un any, veiem enterraments amb els vells rituals, matrimonis, naixements, el treball al camp, les festes, els ritus religiosos…

Huo Meng ha explicat que la pel·lícula “explora el profund impacte que aquest moment històric va tenir sobre les tradicions, les emocions i les relacions del poble xinès; com una ventada imparable, aquells canvis van travessar tots els aspectes de la vida”. El cineasta fa aquest comentari en les notes del director que acompanyen els textos promocionals de la pel·lícula. “Volia mostrar –afegeix– el moment en què les polítiques socials col·lectivistes van xocar amb tradicions que havien pres forma al llarg de mil·lennis. La gent es va veure obligada a adaptar – se en aspectes que posaven en qüestió el seu propi mode de vida.” La pel·lícula també retrata “les enormes pressions, tant socials com físiques, que van patir les dones i que van deixar seqüeles duradores”.

Rodada al llarg de les quatre estacions d’un any, la pel·lícula mostra la connexió cíclica amb la natura de quatre generacions d’una família. Autor també del guió, Huo Meng va construir la pel·lícula amb un estil neorealista, amb actors no professionals que el van ajudar a construir els personatges: “Cada intèrpret va impregnar el seu personatge amb les seves pròpies experiències vitals, fusionant – s’hi de manera natural –diu–. Les seves actuacions revelen no només retrats ficticis, sinó també paisatges emocionals profundament personals i complexos.” Wang Shang, Zhang Chuwen, Zhang Yanrong i Zhang Caixia interpreten els papers principals.