Els Estats Units no deuen estar paint gaire bé que la Xina hagi anunciat una nova ruta comercial marítima amb l’Europa occidental a través de l’Àrtic. La notícia ha quedat en segon pla entre l’eclipsi, la desgràcia de Colòmbia i la crisi migratòria de Ceuta. Però pot tenir conseqüències enormes en el comerç internacional de mercaderies i, per tant, en l’economia global i local. L’objectiu de la nova ruta, que voreja la costa del nord de Rússia connectant l’oceà Pacífic amb l’Atlàntic, permet que vaixells mercants puguin fer arribar els seus contenidors des del gegant asiàtic a Europa amb un estalvi considerable de temps. El primer servei està previst per a aquest dissabte, dia 15. El vaixell Dubai Tower sortirà del port xinès de Ningbo i si tot va bé arribarà a Felixstowe, a Anglaterra, el 7 de setembre. Per la via marítima tradicional –és a dir, per l’oceà Índic, el mar Roig, el canal de Suez i el Mediterrani– trigaria el doble de temps. La Xina té clar que, davant l’encariment del combustible i les tensions geopolítiques, ha d’assegurar un nou corredor per a les seves mercaderies. Per aconseguir – ho, les autoritats xineses compten amb l’ajuda de l’emergència climàtica, que fa que cada cop sigui menys arriscat navegar per l’Àrtic, tot i que de moment la nova via només es farà servir entre setembre i octubre. En una bona jugada de màrqueting, la Xina l’anomena “la nova ruta de la seda” però en realitat crea dependència de Rússia, que és qui atorga permisos de navegació per les seves costes, es carrega qualsevol possibilitat d’acord sobre la sobirania compartida de l’Àrtic i comporta greus riscos ambientals, com ara catàstrofes ecològiques si es vessés petroli.