Diverses fonts prou ben documentades en aquesta matèria, xifren en més de 6.000 els menors no acompanyats que hi havia repartits pels diferents centres d’acollida de l’Estat espanyol, abans de l’allau de Ceuta de final de juliol, en què es calcula que en poden haver entrat quasi dos milers més (un experiment en què ja són més de 80 persones les que varen perdre la vida quan nedaven cap a la platja). Poca broma! Dels més de 6.000 que hi havia abans de l’allau, la meitat són marroquins, uns 3.000. A falta de dades oficials, és d’imaginar que, dels que han entrat ara, prop d’un miler també són marroquins. O sigui que, en aquests moments, hi ha en territori espanyol uns 4.000 menors no acompanyats marroquins. Cap comunitat autònoma en vol acollir més. Totes estan desbordades pels serveis que ja presten, però si grateu per les xarxes les acusacions d’insolidaritat i racisme van adreçades a Catalunya per unes declaracions de Míriam Nogueras, que deia que estàvem més que desbordats i molt per sobre de totes les quotes. Ens piquen el clau des de fora (Ayuso) i des de dins (Pisarello) i ara surt el Marroc reclamant la reagrupació familiar dels menors que han vingut amb l’allau i dels 3.000 que ja hi havia. I diuen que esperen que el govern espanyol no hi posi tantes traves com hi ha posat fins ara. Com deia l’àvia Neus, qui els entengui que els compri! A tots, al veí espanyol i al seu amic Marroc!