El Govern central i el de Ceuta van fer ahir pinya al voltant d’una mateixa idea. Tant el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, com el president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, van coincidir a subratllar amb gran convicció que els que van travessar de manera irregular la frontera el 30 de juliol no tenen més sortida que tornar al Marroc “com més aviat millor”. Tot i això, el propòsit polític és força difícil de dur a terme. Com a mínim a curt termini.

La reunió de Vivas i Albares va tenir una elevada càrrega simbòlica –que descriu l’envergadura de la crisi–, ja que era la primera visita d’un ministre d’Exteriors a Ceuta. Un pas evitat durant dècades per la delicada relació diplomàtica amb Rabat i que avui completarà la ministra de Defensa, Margarita Robles.

Va ser en aquest marc en què Albares va dir sense embuts que “fins a l’última persona” que va entrar irregularment acabarà tornant al Marroc i, segons va

explicar, aquesta també és la “voluntat expressa” de les autoritats marroquines i el propòsit que guia el diàleg diari amb el seu homòleg a Rabat.

Albares també va enviar un missatge dissuasiu a qui pensi repetir l’intent: “Que no arrisquin la vida, els diners i el futur en una aventura abocada al fracàs”, va advertir, i va insistir que els dos països treballen per evitar que Ceuta i Melilla siguin la porta posterior d’entrada Eu­ropa.

Albares va apuntar a la desinformació difosa en xarxes socials com un dels detonants que van desencadenar l’entrada massiva els dies 30 i 31 i va avançar que l’ Executiu espanyol ja treballa en col·laboració amb les principals plataformes digitals per neutralitzar aquestes falsedats i evitar que una situació semblant, que Rabat tampoc no va monitorar, es torni a repetir.

El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, va coincidir amb aquest plantejament i, tot i que també va deixar anar crítiques a l’ Executiu espanyol, ja que considera que la resposta inicial “no ha estat a l’altura del que requeria l’exigència del que ha passat”, va valorar, tot i això, com un element “molt positiu” el compromís d’accelerar el retorn dels que encara són a la ciutat, prop de deu mil segons les estimacions de l’ Executiu autonòmic, incloent – hi els menors. “Ni papers ni asil. L’única solució és el retorn”, va insistir.

Però aquesta contundència xoca amb les dificultats que planteja la llei. El primer obstacle el plantegen els menors. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va elevar a 1.527 el nombre de menors filiats després de l’entrada massiva i va assenyalar com a “prioritat absoluta” el seu reagrupament familiar al Marroc. El problema és que aquest retorn no es pot executar d’una manera col·lectiva pel simple fet que Rabat estigui disposat a rebre’ls.

El Tribunal Suprem ja va establir que les devolucions de menors fetes a Ceuta el 2021 van ser il·legals per l’“absoluta inobservança” del procediment regulat a la llei d’Estrangeria. La Sala Contenciosa Administrativa va determinar que cada cas havia de ser examinat individualment, amb informació sobre la situació del menor, audiència quan tingués prou maduresa i intervenció del ministeri fiscal. A més, va considerar que aquestes devolucions havien vulnerat els seus drets a la integritat física i moral i constituïen una expulsió col·lectiva prohibida pel Conveni Europeu de Drets Humans.

El segon obstacle incumbeix als adults. Concretament als d’origen subsaharià que són a Ceuta i poden sol·licitar protecció internacional, ja que l’entrada irregular no elimina aquest dret. De facto, una vegada presentada una sol·licitud, la devolució queda sotmesa a les garanties de la legislació d’asil.

També aquí hi ha límits. Un estranger pot ser internat en un CIE mentre es tramita una eventual expulsió, però aquest internament té un màxim legal de 60 dies i no es pot prolongar indefinidament mentre es resol la seva situació.

La paradoxa és que aquests dos mesos estipulats es poden esgotar molt abans que s’acabi el procediment administratiu. Si arribat aquell moment no ha estat possible executar la devolució, la llei obliga a posar l’estranger en llibertat, encara que pugui continuar obert el seu expedient d’expulsió o de protecció internacional.

La situació obre, a més, un front europeu. Diversos socis comunitaris, entre els quals Dinamarca i Itàlia, observen amb preocupació qualsevol escenari que pugui convertir l’entrada irregular per Ceuta en una via d’accés a l’espai Schengen. En l’episodi del 30 de juliol cap migrant no va arribar a la Península, però el temor és que un eventual alliberament després de l’esgotament de l’internament acabi alimentant precisament l’efecte crida que Giorgia Meloni i Mette Fre­deriksen han fet servir per qüestionar la política migratòria de l’ Executiu de Pedro Sánchez.

Tot això torna la crisi al punt de partida. Albares i Vivas van coincidir a presentar el retorn com l’única sortida. Però entre la voluntat política i la realitat hi ha una enorme distància.