Mentre Santiago Abascal gaudeix del somni humit de portar el president espanyol al Tribunal Suprem per traïció, Pedro Sánchez gaudeix de les seves vacances, també humides, a la Mareta canària. Traïdor no ho sé, però dirigir en banyador la reacció a la crisi humanitària més greu després de la dana no és gaire escaient. No es pot projectar una imatge de normalitat estiuenca quan milers de menors s’han jugat la vida nedant i ara no tenen on menjar ni dormir. Encara que tothom té dret a fer – les, les vacances, l’Estat com a institució no en pot fer, sempre ha d’estar de guàrdia. No és estrany que l’última enquesta després dels fets impulsi el PP fins als cent cinquanta diputats.

Onze dies després de l’onada massiva de marroquins i subsaharians a Ceuta i Melilla, el ministre de Política Territorial, Àngel Víctor Torres, ha elevat la xifra oficial de gent que va entrar d’una tacada: 80.000. Ahir la televisió condensava en una sola escena el que està passant a la frontera sud d’Europa: milers de menors apilonats rere una tanca davant una comissaria esperant la filiació per accedir a l’acolliment, una dona resident plorant histèrica perquè no podia obrir el seu comerç i un noi caient desplomat víctima d’un cop de calor després de fer cua des de les dues de la matinada i fins a les deu del matí.

Que amb tot aquest problemàs els principals partits es dediquin a la gresca, no ens ha de sorprendre, amb la trajectòria que porten. Però hi ha una cosa sagrada, les dades, i des del principi no estan clares, no ens les volen donar o no les tenen, tant se val. Oficialment el govern parla de prop de mil cinc – cents menors filiats, però entitats locals i periodistes destacats als assentaments que ja hi ha en coves i estimballs, parlen d’almenys vuit mil nens i nenes abandonats a la seva sort. És en aquest context tan inestable que el ministre de l’Interior, Fernando Grande – Marlaska, parla de recuperació progressiva de la normalitat amb manca de sensibilitat cap als que ho pateixen en primera persona, residents i forasters. De moment als militars i policies ja els han anul·lat permisos per si hi ha una altra onada imminent. En paral·lel, ahir entrevistaven a TV3 la portaveu de Junts al Congreso, Míriam Nogueras, plenament dedicada a avançar per la dreta Aliança Catalana amb la negativa absoluta a rebre un sol menor a Catalunya. Nogueras nega racisme i argumenta raons de pressió acumulada per anteriors transvasaments d’immigrants a terres catalanes mentre altres territoris de l’Estat, com ara Marid, xiulaven. Però que al darrere de la granítica posició de Junts hi ha un evident càlcul electoral, no ho pot dissimular ni el dentifrícic somriure de la portaveu. El portaveu de Comuns a la mateixa cambra, Gerardo Pisarelo, ho ha aprofitat per retreure als de Puigdemont que “s’allunyin de l’humanisme de Pujol en aquesta qüestió”. També ahir alguns digitals de l’esfera popular especulaven sobre un acostament entre Junts i el PP en matèria d’immigració amb el titular següent: “El PP mira a Junts per impulsar al setembre una reforma de la llei d’estrangeria i avançar – se al govern”. La jugada buscaria arraconar Sánchez i tirar endavant una tramitació destinada a endurir la seguretat fronterera. El problema pel PP, però, continuaria essent la reclamació de competències dels catalans. Parlant de traïcions, ahir la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, i la seva homòloga danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, publicaven un missatge conjunt en què alertaven de la “immigració descontrolada” i reivindicaven els centres de repatriació a països tercers. No és això una traïció als principis fundacionals de l’estimada UE?