El problema de la immigració ha pres una nova dimensió des que més de setanta mil joves van travessar de cop la frontera colonial de Ceuta. La majoria d’aquests joves van retornar com havien vingut després de deambular dos dies pels carrers de Ceuta sense cap atenció oficial. Cal subratllar que la paraula joves inclou menors de 18 anys, que legalment haurien de tenir una atenció especial per la seva vulnerabilitat més gran com per mera legalitat. Tots hem pogut veure nens i nenes entre aquella jovenalla que creuava la frontera. I el que passa a la frontera és responsabilitat dels dos estats fronterers. Però ni el Marroc i ni Espanya se n’han fet responsables. Tampoc s’han fet responsables del centenar de joves que hi han perdut la vida. Repugna el mutu blanquejament de les responsabilitats de tanta catàstrofe entre aquests dos estats. La irresponsabilitat segueix també en l’aplicació de les respectives lleis. En els joves majors de 18 anys, una part de la responsabilitat recau sobre seu. Però, en el cas dels menors, la responsabilitat i la tutela recau en els pares. Per tant, el lògic seria retornar – los. Sabem que molts pares han reclamat informació, especialment des que s’ha sabut l’alta xifra de joves morts. I, si fos el cas que els pares se’n desentenen, la responsabilitat subsidiària hauria de recaure en l’Estat marroquí. Això va generar un breu debat entre ambdós estats que s’ha tapat sense resoldre’s. En canvi, s’ha obert per segon cop el debat sobre la distribució dels joves immigrants. I per segona vegada també s’imposa la mentida que Catalunya defuig adoptar immigrants quan la realitat és qui en té el percentatge total més gran. Mentrestant, se’ns nega el traspàs de la competència.