La pell morta que els ciutadans hem après a tenir davant les bestieses amb què al llarg dels anys ens ha obsequiat el pitjor costat de la política no té, però, gruix per suportar – ho tot. Podem empassar – nos el penúltim cas de corrupció i podem digerir l’enèsim incompliment electoral però hi ha una cosa que no tolerem: que facin el ridícul o perdin el temps en ridiculeses que no porten enlloc. És el que està passant amb els controls fronterers que s’han interposat mútuament Itàlia i Espanya i que obliguen els passatgers dels avions a identificar – se si volen continuar. Tot plegant polititzant de forma xarona la crisi migratòria i el drama infantil posterior viscut a Ceuta i Melilla sense importar – los que els perjudicats seran precisament els ciutadans d’ambdós països, que no tenen cap culpa de la incapacitat dels seus governants. La presidenta Meloni, amb uns nivells d’entrades irregulars d’immigrants per sobre dels espanyols, va ser la primera a ficar cullerada demagògica i a tancar l’espai Schengen per als passatgers espanyols, oblidant que Ceuta i Melilla no estan afectades pel tractat perquè són al continent africà, no pas a l’europeu. Quan costava recordar un acte tan arbitrari i frívol com aquest, resulta que el president Sánchez ha decidit moure fitxa en la mateixa direcció, o sigui, cap al ridícul. “Tot això és molt estrany. Ens han parat, ens han demanat la identificació i què veníem a fer i a alguns els han portat a una sala a part i tot. No ho acabem d’entendre”, deia una senyora als mitjans. Sí, dona, és fàcil d’entendre: això passa quan l’ego inflat i la incapacitat de diàleg, justament el que no hauria de formar part de la praxi política, repercuteix en els ciutadans. Mentrestant, continuem veient vailets campant per Ceuta sense una atenció mínimament digna d’un país europeu capaç d’enviar missions humanitàries a països tercers  i de fer –també en això– el ridícul. Si la intenció és fer les coses malament per frenar l’efecte crida d’una nova onada de menors, al ridícul s’hi afegeix la crueltat.